All posts filed under: Take Five

TAKE FIVE (Setembre 2018)

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ 1-Mirai, Mi Hermana Pequeña (Mirai no Mirai, 2018 – Mamoru Hosoda) Humanos y bestias se confunden en el universo Hosoda. Saltos en el tiempo y viajes a otras realidades. Un Japón contemporáneo que se refleja en el pasado para mirar hacia adelante. Niños que maduran. Sí, la sombra de Ghibli es alargada, pero Mamoru Hosoda es ya un autor reconocible. Mirai, Mi Hermana Pequeña es una preciosa historia sobre la familia, cómo encontrar su sitio en ella y, sobre todo, cómo explorar los lazos de amor y compresión que nos unen a cada uno de sus miembros. Su sencillez, en lo narrativo y lo formal, refuerza su carácter, rebajarla por esa razón sería como dejar pasar aquellos gestos cotidianos que nos hacen humanos. Y a pesar de cierta irregularidad en las aventuras del pequeño protagonista, la ternura se impone de forma tan abrumadora que no se me ocurre motivo para no recomendarla a cualquiera que haya sido niño, o bestia.  Marian Z. [Pendent data d’estrena a cines / …

TAKE FIVE (Agost 2018)

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ 1- La Notte (Michelangelo Antonioni, 1961) La nit: temps incert i voluble, tenyit per la fascinació dels somnis, on els encontres es fan i es desfan i les confessions es couen a foc lent. A l’hospital, als carrers, als jardins d’una mansió, els personatges deambulen sense pertànyer enlloc i van construint l’espai a través de la mirada. A mesura que avança la nit, els silencis fan palesa una veritat que s’alimenta de la pròpia incomunicació. Em disculpareu que hi hagi arribat ara. Xavier Montoriol [disponible a Filmin] 2-La Filla de Ryan (Ryan’s Daugther, 1970 – David Lean)  La Filla de Ryan és moltes coses i, segurament, ja s’han dit totes. Una història de desig i, després, d’amor. De maduresa. De crueltat. I també d’esperança. David Lean filma plans que no tenen pressa i els compon de manera reveladora i preciosista, l’eloqüència de les imatges fa que la seva obvietat no destorbi, i parlar aquí de l’ús del muntatge i el color seria estèril. Em …

TAKE FIVE (Juliol 2018)

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ 1- Amenaza en la Sombra (Don’t Look Now, 1973 – Nicolas Roeg) Inquietante incluso en los momentos más serenos, desde las llamadas telefónicas hasta los paseos de la pareja en una Venecia donde parece muy fácil perderse. Con un uso modélico del montaje (y del color rojo), consigue una atmósfera fantasmagórica que tiene tanto de terror como de melodrama. A pesar de que algún momento me hizo anticipar el final (fruto de haber visto antes sus posteriores “hijas”), eso no hizo que mermara su capacidad de sugestión : de hecho, fue más bien al contrario. Cristina Peris [Disponible a Filmin] 2- Norte, the End of History (Norte, Hangganan ng Kasaysayan, 2013 – Lav Diaz) A Norte, Lav Diaz parteix de l’argument de Crim i Càstig per bastir una obra elegant i inusual. Les més de quatre hores de metratge permeten abordar amb complexitat l’esfera íntima dels personatges, així com les implicacions polítiques i socials de les seves accions. Diaz aposta per un ritme narratiu …