Autor: Muelle5

El mirador (març 2021)

/ A final de mes, ens enfilem al mirador i destaquem les millors vistes / Old Joy (Kelly Reichardt, 2006) Una road movie sobre el reencuentro de dos viejos amigos de excursión a unas aguas termales, Old Joy marca ya algunas primeras constantes de la filmografía de Kelly Reichardt: adaptación de una historia de Jonathan Raymond, el retrato paisajístico americano, y hasta la primera aparición de la labrador de la directora, Lucy (que co-protagonizaría con Michelle Williams Wendy & Lucy, y a quien iría dedicada Certain Women). La atmósfera de las montañas de Oregón les reconecta poco a poco, al tiempo que se acercan a la calidez de las aguas termales: a Mark (Daniel London) el viaje le aleja de las obligaciones (va a ser padre), del pesar de la inminente crisis del sistema intuída en esos programas radiofónicos que escucha en el coche al encuentro de Kurt (Will Oldham); éste lucha por recuperar a su amigo, imbuido en una nostalgia del pasado a la que que volver. Mark se irá dejando llevar, acercamiento que …

El mirador (febrer 2021)

/ A final de mes, ens enfilem al mirador i destaquem les millors vistes / The Assistant (Kitty Green, 2019) A The Assistant seguim l’angoixant experiència d’una dona jove, Jane (Julia Garner), que troba la seva primera feina en una gran productora de cinema. La jornada laboral es converteix en un engranatge massiu d’opressió encapçalat pel poder assetjador d’un gran productor que allargassa la seva ombra invisible en la resta de peces que constitueixen aquesta oficina (masclisme implícit dels companys, jerarquies de gènere…). Qualsevol intent de sublevació contra aquest sistema és fallit perquè el monstre i el seu mecanisme són aclaparadors. És interessant com s’aborda el tema de l’assetjament, sense estridències, però amb una tensió i un aïllament tangibles en cada detall (cap company li torna la mirada quan parla, l’interrompen constantment, li dicten el que ha de dir…). El procés orquestrat de la destrucció d’una dona a partir de la complicitats del silenci en un escenari, que se centra en aquest cas en una gran productora, però que podria ser qualsevol entorn laboral, és …

El mirador (gener 2021)

/ A final de mes, ens enfilem al mirador i destaquem les millors vistes / I’m your woman (Julia Hart, 2020) A raíz del personaje de Tuesday Weld en Thief (Michael Mann, 1981), a la que incluso una de sus frases inspiró el título, Julia Hart imaginó qué sucedía con esas mujeres en las películas de género que sirven como meras excusas para desarrollar el personaje masculino principal. Jean (Rachel Brosnahan, The Marvelous Mrs. Maisel), supeditada a la vida criminal de su marido, debe huir con su bebé cuando éste desaparece, y confiar en un desconocido para protegerla. El viaje de huida, de descubrimiento de verdades ocultas, y también el de autodescubrimiento de la protagonista, es intimista y realista, de ritmo sosegado pero increscendo. Nexos en común (y otros, como la utilización de las canciones y la música) con el anterior trabajo de la directora: Fast Colors (2018), una película sobre superheroínas en clave minimalista. Cristina Peris [Disponible a Amazon] Duvidha (Mani Kaul, 1973) Un fantasma s’enamora d’una dona i pren la forma del seu …

Les millors de l’any

Escollim les millors pel·lícules estrenades en sales, festivals i plataformes del país aquest 2020… i una sèrie, també. /Xavier Montoriol/ The woman who ran (Hong Sang-soo) Vitalina Varela (Pedro Costa) Martin Eden (Pietro Marcello) About endlessness (Roy Andersson) Sole (Carlo Sironi) / Undine (Christian Petzold) …i How to with John Wilson (John Wilson, HBO) /Sandra Cuadrado/ Martin Eden (Pietro Marcello) The Human Voice (Pedro Almodóvar) Two/One (Juan Cabral) / The Father (Florian Zeller) Chambre 212 (Christophe Honoré) I’m Thinking of Ending Things (Charlie Kaufman) …i I may destroy you (Michaela Coel, HBO) /Cristina Peris/ First Cow (Kelly Reichardt) The Souvenir (Joanna Hogg) Never, rarely, sometimes, always (Eliza Hittman) Undine (Christian Petzold) Bacurau (Kleber Mendonça Filho, Juliano Dornelles) …i Better Call Saul (T5, Vince Gilligan & Peter Gould, AMC)

Campanades

“Un 1 de gener, al tombant de vespre, davant una columna d’anuncis, havia descobert la il·lusió que suposa creure que certs dies de festa difereixen en essència dels altres” escriu Proust al tercer volum de la Recerca. En un estadi posterior d’aquesta conclusió, Josep Pla registra, en una entrada de diari d’un 31 de desembre, una indiferència absoluta cap a l’arbitrarietat d’aquestes festes: a quarts de deu ja és al llit. Malgrat tot, la nit de cap d’any sol venir acompanyada d’un cert vertigen, el de veure’s sobtadament amb un peu a cada cantó del temps. Passa el mateix amb les fronteres, línies il·lusòries que duen a prendre consciència de l’espai d’una forma gairebé violenta: “Allò d’allà ja és França”, i la indefinició desapareix. Així, d’entre la massa de dies confusos que han conformat aquest any, quan arribi l’hora de pelar el raïm i treure’n la grana –n’hi ha que som així–, les busques del rellotge, tot acostant-se a la frontera de la mitjanit, ens diran que “allò d’allà ja és el 2021.” Sovint voldríem …

TAKE FIVE (Abril 2020)

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ Ex Libris: La Biblioteca Pública de Nueva York (Ex Libris: The New York Public Library – Frederick Wiseman, 2017) En una de las conferencias que se muestran en este documental, una mujer describe a la perfección el objetivo del mismo: aún existe la percepción de que las bibliotecas no son mas que almacenes de libros. Y la existencia de Ex Libris se afana a desmentir ese mito: desde el trabajo menos visible, como los encargados de clasificar los envíos, hasta los conferenciantes más ilustres, pasando por los funcionarios que atienden a las consultas por teléfono, todos tienen una importancia fundamental en la composición del tejido que crea la comunidad en la ciudad de Nueva York. El equilibrio de Wiseman en el montaje entre las diferentes partes que componen ese tejido se hace ameno, y nunca deja indiferente, de manera que hasta resulta difícil destacar alguna en particular. Entre todas las reuniones para organizar presupuestos y objetivos comunes, las clases para todas las edades, las charlas o …

TAKE FIVE (Març 2020)

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ Una chica vuelve sola a casa de noche (A girl walks home alone at night – Ana Lily Amirpour, 2014) La poderosa estética de A Girl Walks Home Alone at Night se resume en la icónica imagen de la vampira protagonista en chador, skate y camiseta de rayas, en un film rodado como si fuera un western en una ciudad fantasma iraní (falsa). Su estilo visual lo es todo, apoyando en largos planos fijos y travellings una escasa trama (la historia de amor de la protagonista con un remedo de James Dean), en un compendio de las películas indie de los ’90 : Ana Lily Amirpour no esconde sus muy obvios referentes (Jarmusch, Ferrara, Lynch…). A destacar la escena en la habitación a ritmo del vinilo del Death de White Lillies. Aviso para navegantes: no recomendada para los haters del deudor estilo Wong Kar-Wai del Barry Jenkins de Beale Street.  Cristina Peris [Disponible a Filmin] Little Crusader (Křižáček – Václav Kadrnka, 2017) En un escenari medieval mínim, suggerit a través de …

TAKE FIVE (Febrer 2020)

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ Tell me who I am (Ed Perkins 2019) Alex Lewis pateix un accident als 18 anys i després de tres setmanes inconscient finalment es desperta sense memòria. Durant més de 15 anys intenta reconstruir la seva identitat a través dels records i els objectes que coneix pel seu germà bessó, Marcus, que és l’única persona a qui recorda del seu passat. El documental se sosté hàbilment sobre una estructura dramatúrgica en tres actes on se superposen les veus i les visions del dos germans en la construcció d’un relat aparentment conegut però que amaga un substrat corprenent. Des d’un punt de vista formal, les seqüències gravades com a entrevistes en un estudi afavoreixen un retrat íntim que esdevindrà gradualment opressiu adoptant textures de thriller psicològic a mesura que avança la història. Si el procés de reconstrucció dels fonaments d’una nova identitat de l’Àlex a partir de la història feliç manllevada del seu germà (on no hi apareix cap esment als abusos que van patir …

TAKE FIVE (Gener 2020)

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ Delphine y Carole (Delphine et Carole, insoumuses – Callisto McNulty, 2019) Resultaría a ratos un poco frustrante ver en este documental cómo los reclamos feministas de los ’70 siguen aun vigentes, a pesar de ese mito tan instaurado de los avances al respecto, uno de los culpables de la marcha atrás en la que estamos viviendo. Pero afortunadamente se contagian la vitalidad, el humor, y la insolencia con que las protagonistas, la videoartista Carole Roussopoulos y la actriz Delphine Seyrig se implicaron en el activismo de los años ’70. De la misma manera que la cuarta ola del feminismo llegó gracias a la democratización de internet, como con las redes sociales, las cámaras de vídeo fueron las herramientas que se utilizaron entonces para darles voz a las mujeres, filmando asambleas feministas o respuestas en vídeo, con mucha sorna, a declaraciones televisivas de algunos misóginos intelectuales de la época. Y la posición que Seyrig, actriz a las órdenes de Demy, Truffaut o Godard, utilizó como altavoz y …

ESPECIAL TAKE FIVE 2019

TAKE5 2019: Cada col·laborador tria les cinc pel·lícules més reveladores de l’any. ANTITAKE5 2019: Cada col·laborador tria les cinc pel·lícules més decebedores de l’any. TAKE PLUS: Cada col·laborador tria la pel·lícula que vol destacar de totes les vistes durant l’any.   /Ricard Andiñach/ TAKE5 2019 1-Demasiado viejo para morir joven (Too Old to Die Young, Nicolas Winding Refn) 2-Mindhunter T2 (Mindhunter, Joe Penhall) 3-Los Hermanos Sisters (The Sisters brothers, Jacques Audiard) 4-Silvio (y los otros) (Loro, Paolo Sorrentino) 5-La Casa de Jack (The house that Jack built, Lars Von Trier) ANTITAKE 2019 1-Foodie Love (Isabel Coixet) 2-Dolor y Gloria (Pedro Almodóvar) 3-El Blues de Beale Street (If Beale Street Could Talk, Barry Jenkins) 4-The Laundromat. Dinero Sucio (The Laundromat, Steven Soderbergh) 5-Los Muertos NO Mueren (The dead don’t die, Jim Jarmusch) TAKEPLUS -Jeannette, la infancia de Juana de Arco (Jeannette, l’Enfance de Jeanne d’Arc, Bruno Dumont)   /Xavier Montoriol/ TAKE5 2019 1-I was at home, but (Ich war zuhause, aber… , Angela Schanelec) 2-Largo viaje hacia la noche (Diqiu zuihou de yewan , Bi Gan) 3-La Portuguesa (A Portuguesa, Rita Azevedo Gomes) 4-Retrato …