Mes: febrer 2022

¿Qué hicimos mal?

Per què aquella història es va acabar? Què no vam saber veure? Com hauria estat el nostre present si aquella relació hagués continuat? Si som sincers, algun cop o altre, aquestes preguntes ens han tornat a tots amb més o menys intensitat. El que trobem a ¿Qué hicimos mal? (2021) és una història fragmentada a través d’uns anys de la vida de la Liliana Torres, una cineasta que s’interpreta a ella mateixa en un docuficció en què visita les seves relacions anteriors per preguntar-los directament això: què van fer malament. La pel·li arrenca amb la vida actual de la Lili i les seves circumstàncies presents. La veiem vivint en un poble gallec on aparentment manté una relació estable amb un músic. És des d’aquest punt del present que repassa el seu passat amorós i aquest rescat de la memòria torna en format d’entrevistes. El projecte la porta a llocs com Mèxic i Itàlia per entrevistar les seves exparelles sobre la relació que van tenir. Gairebé tots els homes són reals, formen part de la vida …

El mirador (gener 2022)

/ A final de mes, ens enfilem al mirador i destaquem les millors vistes / Mädchen in Uniform (Leontine Sagan, 1931) La reivindicació de la llibertat sexual des d’una mirada inèdita, l’inici d’una resistència i el desig de construir un nou ordre són alguns dels temes que enfila Mädchen in Uniform de Leontine Sagan (1931). La pel·lícula aposta pel lesbianisme com una opció legítima i quotidiana. L’obra reflecteix un trànsit entre dues etapes, per una banda, la descoberta d’una llibertat sexual contextualitzada en la República de Weimar i, per l’altra, els codis morals d’un feixisme que està al caure i que la indústria no tardarà en aplicar. Probablement, aquesta sigui la primera pel·lícula comercial que es podria qualificar de ‘queer’ per la seva visió no heteronormativa del desig entre dones. La proposta de Sagan obre les portes a altres mirades rupturistes amb l’estructura patriarcal que cineastes posteriors exploraran des d’altres angles. Així, el diàleg amb Olivia (Jaqueline Audry, 1951) ressona a partir d’un mateix escenari (escola de noies) i un codi visual compartit marcat també …