All posts filed under: Destacats

Les millors del 2024

Published by Muelle5

Escollim les millors pel·lícules estrenades en sales, festivals i plataformes del país aquest 2024… la millor experiència cinematogràfica, el millor curt i una sèrie, també. /Sandra Cuadrado/ Bound in Heaven (Huo Xin) La Habitación de al Lado (Pedro Almodóvar) The Seed of the Sacred Fig (Mohammad Rasoulof)  On Falling (Laura Carreiro) Los Destellos (Pilar Palomero) La millor experiència de l’any: conèixer la filmografia de Su Friedrich a la Filmoteca de Catalunya; el millor curt, Colorado (Sandra Gallego i Pilar Gomez), i la millor sèrie, Querer (Alauda Ruiz de Azúa, Festival de Donosti).   /Xavier Montoriol/  Lázaro de noche (Nicolás Pereda) La habitación de al lado (Pedro Almodóvar) Abiding nowhere (Tsai Ming-liang) In water (Hong Sang-soo) Los capítulos perdidos (Lorena Alvarado)  A destacar: la retrospectiva dedicada a Kōzaburō Yoshimura al Cinema Ritrovato; Saab, un curtmetratge de Liisbeth Kala; i la darrera temporada de Curb your enthusiasm (Larry David).

Cineastes escriptores

Published by Sandra Cuadrado

Contrazines feministes* és un club de lectura per recórrer en companyia les genealogies del pensament cinematogràfic feminista. Aquest text que us presentem és només la porta d’entrada al fanzine que hem editat aquest any. A qui pertany la història? De qui és el seu relat? Al llarg de la història del cinema moltes dones creadores s’han rebel·lat contra el sistema patriarcal per reescriure el guió que els havia estat injustament imposat. Juntes han repensat el cànon formal, han obert formes tancades fins llavors i han plantejat les seves propostes cinematogràfiques sense necessitat d’encabir-se en les escletxes cedides, utilitzant el seu propi llenguatge i en els seus propis termes. Durant la primera sessió de Contrazines Feministes d’aquest any, vam posar en diàleg el llegat de Lis Rhodes i VALIE EXPORT, el seus manifestos i les seves projeccions creatives.  Ens agrada pensar que es van conèixer i que potser juntes van conspirar contra les estructures establertes. Totes dues tenen un perfil creatiu similar i fins i tot els seus manifestos tenen molt punts coincidents. Són artistes totals …

Donostia 2024

Published by Sandra Cuadrado

Quin és el cost humà de la solitud? Com ens connectem amb els altres? A qui demanem ajuda quan ens sentim fràgils? Quin és el límit de silenci que podem absorbir com a humans? Aquestes són algunes de les preguntes que m’han acompanyat i he vist reflectides en les creacions individuals i col·lectives d’aquesta edició del Festival de San Sebastián. Acabo de tornar a casa, és la vegada que més m’ha costat acomiadar-me. Mai m’havia emocionat tant al cinema o potser no ho havia fet amb la regularitat d’aquestes dies. Com a mínim, no ho recordo o no en soc conscient. He plorat cada dia. La mort i la solitud han estat ben presents cada dia del festival. I entrar i sortir de la mort en totes les seves variants no m’ha resultat fàcil. M’ha costat marxar de Donostia, com si em costés dir adeu a les coses que tant m’agraden, a aquests dies tan plens de vida a través del cinema encara que aquest cop hagi estat per parlar de la mort i d’aïllament. …

Su Friedrich

Published by Sandra Cuadrado

Su Friedrich és una de les figures centrals del cine documental d’avantguarda estatunidenc. Des de finals dels anys 70 ha realitzat més de vint pel·lícules. Forma part del col·lectiu Heresies i és activista a The Lesbian Avenger. Aquest text és una traducció de la declaració original Statement of Purpose que va ser escrit, segons l’autora, en una data incerta* però ja fa un cert temps. Sempre començo a fer una pel·lícula quan ensopego amb alguna cosa que, quan hi penso, em fa molta por. Per exemple: la meva relació de trenta-set anys amb el meu pare… o el desig de tenir sexe amb la meva professora de cinquè (que és monja)… o la part de mi que és alemanya per tot allò de l’herència alemanya de la meva mare… o les ganes de proposar matrimoni a la meva amant. Treballo amb tot allò i amb qui conec perquè (espero) això m’obliga a ser més honesta. Ser concret per a una persona, un lloc, un esdeveniment és un gran repte; és temptador convertir-se en teories o …

Here

Published by Xavier Montoriol

Per al quart llargmetratge, Bas Devos aplega els ingredients habituals del seu cinema, en suavitza algun, n’afegeix d’altres, i assaja diferents mètodes de cocció. Tornem a la Brussel·les dels marges, cada vegada més escorada cap als suburbis on es barregen la naturalesa salvatge i els grans edificis a mig construir, a les nits mal il·luminades de Vilvoorde, a mig camí entre alienadores i reconfortants, als personatges a la deriva en trajectòries atzaroses que s’acaben entrecreuant. Stefan treballa en una obra. Vesteix religiosament pantalons curts, faci el temps que faci, i s’esforça a buidar la nevera abans de tornar a Romania a passar les vacances. De les quatre hortalisses que encara té a casa en fa sopes que reparteix entre amics i familiars. Pel cap li balla una idea: potser serà fora més temps del previst. Vilvoorde, allà on temps enrere arribaven els primers trens del continent, no acaba d’agafar el pes gravitatori d’una casa, i sembla més aviat un indret d’on marxar. Una pluja sobtada provoca el primer encontre entre Stefan i ShuXiu. No és …

La habitación de al lado

Published by Sandra Cuadrado

Durant el recent Festival de Donostia he de reconèixer que comptava els dies perquè arribés el moment de veure La habitación de al lado (Pedro Almodóvar, 2024). Quan per fi va arribar el dia, vaig anar al Kursaal seguint aquella mena de ritual de les grans ocasions. Un cop triat el vestit, vaig arribar a l’auditori amb el temps suficient per gaudir del silenci previ a la projecció. La tria del vestit vermell va venir una mica condicionat pels meravellosos outfits que en algun fotograma havia vist que lluïa Julianne Moore fent d’Ingrid. Aquest sentit del color que és sempre tan present en la filmografia de Pedro Almodóvar. Com una mena de justícia poètica autoimposada no volia desentonar des de les butaques. Cada element de la pel·lícula està tan acuradament triat que sincerament no volia que la nota discordant vingués per part meva. Estava neguitosa i amb moltes ganes de veure la pel·lícula. L’emoció mentre els assistents buscaven el seus seients i esperaven en silenci la primera escena envaïa cada racó del Kursaal. La felicitat …

Els marges de la violència. A propòsit de Royal Hotel de Kitty Green

Published by Sandra Cuadrado

En els darrers anys, hem vist representades en el cinema experiències diverses sobre l’impacte que genera la violència masclista en els cossos de les dones i en les seves vides. En la darrera sessió de Contrazines Feministes, a propòsit de les lectures de Susan Sontag i Ariella Aïsha Azoulay, reflexionàvem sobre la representativitat d’aquesta violència a través de les imatges, des de quina posició la llegim i quin efecte ens produeix. Deia Susan Sontag (Ante el dolor de los demás, 2003) que la compassió és una emoció inestable que necessita traduir-se en accions si no vol fer-se malbé. Comentàvem també durant la sessió com n’estàvem de saturades de veure reflectides en imatges la il·lustració d’una agressió en termes sovint pornogràfics. Hi ha una única manera de veure representada una violació? Azoulay, en el seu assaig Potential History: Unlearning imperialism (2019), ens ajudava a resseguir, a través de referències visuals, el testimoni de violacions en massa a dones alemanyes al final de la segona guerra mundial on no es mostrava cap rastre de sang, cap cos …

Lis Rhodes

Published by Muelle5

El mes de juny de 1979, a la Hayward Gallery de Londres, va tenir lloc l’exposició Film as Film que aplegava els treballs d’un grup de cineastes amb la voluntat de posar en diàleg peces visuals i artístiques sobre la filmografia i la recerca de les avantguardes històriques. En un mateix espai compartien sala assaigs il·lustrats sobre cinema des de perspectives diverses: des del cinema futurista passant pel cinema abstracte alemany fins a l’avantguarda francesa dels anys 20. L’única dona cineasta convidada a l’exposició va ser Lis Rhodes. Rhodes, com a mostra de rebuig a la selecció del Comitè de l’Art’s Council, va decidir llançar una contraproposta a la programació imposada i va decidir convidar la seva companya Felicity Sparrow perquè s’unís en la seva recerca, formant així el seu propi grup de treball. Aviat altres cineastes com Annabel Nicolson i Jane Clarke es van adherir a la iniciativa i juntes van difondre l’assaig Whose History? (“La història de qui?”), on exposaven la seva intenció de reescriure la visió de l’exposició des d’una perspectiva feminista, …

Jean Renoir, el Tècnic

Published by Muelle5

[Aquest text de Glauber Rocha fou publicat originalment a O CRUZEIRO l’any 1968]   Vaig conèixer Jean Renoir l’any passat, a Montréal, durant l’Expo-67. Per una feliç coincidència, ambdós érem membres del jurat del Festival de Cinema Canadenc. La feina començà, de fet, abans de l’arribada de Renoir, que venia de Los Angeles. Havia perdut la maleta a l’aeroport. La seva salut se’n ressentí. Vam rebre instruccions del director del Festival: començar sense el mestre. Érem en un cinema de barri mirant un documental quan el gerent vingué a avisar-nos que monsieur Renoir havia arribat. Vam interrompre la projecció, i l’escultor canadenc Richard Lacroix, també del jurat, es preparà, visiblement nerviós, per rebre el mestre. El jurat estava format per gent jove dels Estats Units, de Canadà, d’Itàlia. Per a tots nosaltres, veure Renoir era una experiència emocionant. Mentre Lacroix es precipitava cap a la porta del cinema, jo m’encongia a la butaca, intimidat. Vaig veure emergir la silueta de cap blanc, acompanyat de la dona. Lacroix ens presentà: Mr. Chapman, documentalista canadenc, Beryl Fox, cineasta …

Les millors del 2023

Published by Muelle5

Escollim les millors experiències cinematogràfiques del 2023  Aquest cop vam decidir que no faríem cap llista i que potser seria millor que parléssim de les millors experiències cinèfiles de l’any. ‘Era una noia cinèfila i assídua de la filmoteca.’ Aquest és l’exemple que dona el DIEC per a l’entrada cinèfil. Hi estaria prou d’acord. El concepte no només es restringeix als visionats sinó que inclou també tota aquella pràctica o experiència al voltant de la cinematografia. De vegades, en un visionat conflueix també una experiència més àmplia que expandeix l’imaginari inicial que es proposa. Si hagués de triar una de les pel·lícules que el darrer any em va provocar aquest impacte expansiu, crec que apostaria per Anatomía de una caída de Justine Triet. No gaire més lluny arribarien Trenque Lauquen de Laura Citarella i Past lives de Celine Song. En un altre ordre de coses, però també en un lloc visible, voldria destacar el dia que vaig anar al cinema a veure Wonka de Paul King. Em vaig sentir radiant, com si la banda sonora …