/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/   Carga maldita (Sorcerer – William Friedkin, 1977) Recientemente se ha estrenado en Netflix la última película de J.C. Chandor Triple Frontera y, en casi todas las reseñas que he leído sobre ella una película se nombraba a menudo: Carga Maldita, de William Friedkin. Películas que se inspiran y se retroalimentan: durante su visionado no he podido evitar acordarme no solo de Apocalypse Now (otro rodaje infernal, esa maldita escena del puente…), sino también de Deliverance. El argumento trata del instinto de supervivencia contra (también) una naturaleza desatada, con un estilo que, a veces, da la sensación que solo se podía conseguir en los años 70. Friedkin consigue la proeza de hacernos desear que unos tipos indeseables sobrevivan a una última apuesta, una misión suicida consistente en trasladar camiones llenos de nitroglicerina a través de la selva, como última oportunidad de dejar de ser muertos en vida. Y cómo lo consigue. Cristina Peris. [Disponible a Filmin]   After life (Ricky Gervais, 2019)   Sis episodis que fusionen la …

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/   Custodia Compartida (Jusqu’à la garde – Xavier Legrand, 2017)  La duresa del tema tractat representa un repte d’articulació visual i narrativa que Xavier Legrand aborda amb fermesa i astúcia. El film comença de manera estratègica (què és veritat, què és mentida) per anar desvetllant, sense trampes, la tragèdia que es denuncia des de bon principi, però de la que ningú (ningú?) se’n pot fer càrrec. Judicis que no garanteixen justícia com a punt de partida d’una història de terror, el més profund, el més terrible, terror a l’altre. L’aposta formal, eixuta, neta, i amb l’el·lipsi com a epicentre, és un potent artefacte d’agitació emocional. L’in crescendo de violència (que arriba al seu zenit en una darrera escena demolidora, de muntatge sublim) genera multitud de preguntes que la realitat no ens sap respondre, estem condemnats a viure així? Marian Z. [Disponible a Filmin]   Siempre Hace Buen Tiempo (It’s always fair weather – Stanley Donen, Gene Kelly , 1955) Si no existiera Cantando bajo la lluvia, mi película …

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/   Personal Shopper (Olivier Assayas, 2016) Reacciones a Personal Shopper durante el visionado: abucheos, resoplidos, miradas apartadas de la pantalla, ronquidos, destacar la trama menos importante. Hoy el espectador podría dividirse entre el que desgrana/interpreta las imágenes y el que quiere un todo entendible, con motivos visuales recurrentes. Assayas dualiza (profesional/personal) la existencia para narrar el desconcierto del yo. Buscando definirnos a través de los otros, deseando ser otras personas. Buscando razones en el más allá, mientras lo real emerge dudoso y virtual. Una espiritualidad, inquietud, desconcierto que es plasmada en la película con un juego constante entre lo real y lo irreal. La multiplicidad de la imagen crea una trascendencia que nos conecta con la pregunta: ¿quiénes somos? Ricard Andiñach [Disponible en RakutenTV/Google Play]   Foc al càntir (Frederic Amat, 2001) Foc al càntir és el primer guió de cinema que va escriure Joan Brossa l’any 1948. La seva concepció visual de la poètica i el gust per les acotacions teatrals el van seduir …

TAKE5 2018: Cada col·laborador tria les cinc pel·lícules més reveladores de l’any. ANTITAKE5 2018: Cada col·laborador tria les cinc pel·lícules més decebedores de l’any. TAKE PLUS: Cada col·laborador tria la pel·lícula que vol destacar de totes les vistes durant l’any.   /Ricard Andiñach/ TAKE5 2018 1-Lazzaro Felice (Alice Rohrwacher) 2-Le Livre d’Image (Jean-Luc Godard) 3-Manbiki Kazoku (Hirokazu Koreeda) 4-Under the Silver Lake (David Robert Mitchell) 5-Killing Eve (Phoebe Waller-Bridge) ANTITAKE 5 2018 1-Ready Player One (Steven Spielberg) 2-On Chesil Beach (Dominic Cooke)                           3-First Man (Damien Chazelle) 4-Call Me by Your Name (Luca Guadagnino) 5-Entre Dos Aguas (Isaki Lacuesta) TAKE PLUS -La Flor (Mariano Llinás, 2018)   /Marian Z/ TAKE5 2018 1-Visages Villages (Agnès Vardà, JR) 2-Under The Silver Lake (David Robert Mitchell) 3-Mirai (Mamoru Hosoda) 4-Dogman (Matteo Garrone) 5-First Reformed (Paul Schrader) ANTITAKE 5 2018 1-On Chesil Beach (Dominic Cooke) 2-Mission: Impossible – Fallout (Cristopher McQuarrie) 3-Las Leyes de la Termodinámica (Mateo Gil) 4-Formentera Lady (Pau Durà) 5-Casi 40 (David Trueba) TAKE PLUS -Winter …

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ Reality (Matteo Garrone, 2012)  L’exquisita i brutalíssima Dogman (Garrone, 2018), encara a cartellera, em condueix a Reality, una de les pel·lícules més aclamades del seu director. D’estètica catòdica, la cinta recrea un univers hortera amb una forta poètica compositiva, una sort de El Show de Truman (Peter Weir, 1998) invers i macarra. Una trama a priori esbojarrada: un home es precipita a la demència al no ser seleccionat per concursar a la nova edició de Grande Fratello. Un tema desoladament actual: els desitjos de prosperar, de ser algú, es confonen en una carrera ambigua entre la legitimitat i la imatge d’èxit quimèrica que ens han venut. Una història humana i tràgica, mordaç i delirant. Un final hiperbòlic que ens recorda que no hi ha res més absurd que la pròpia realitat. Marian Z. [Disponible a Filmin]   The image you missed (Donal Foreman, 2018) Un director de cine irlandès recupera 30 anys d’arxius sobre el conflicte polític a Irlanda del seu pare i també cineasta, Arthur MacCaig. El resultat és un complex exercici d’intertextualitat visual …

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ 1- A Better Man (Attiya Khan/Lawrence Jackman, 2017) Documental autobiogràfic protagonitzat per Attiya, una activista feminista que entrevista el seu exnovi maltractador. 22 anys després es retroben en un cafè, ella vol saber quins records té ell de la relació i si està disposat a acceptar la responsabilitat de la seva violència. La mà de Sarah Polley com a productora deixa empremta en un discurs molt directe inspirat en el respecte i la reivindicació, l’aposta pel diàleg i l’inconformisme i en una posada en escena tan freda com crua. Hi apareixen nous conceptes que designen malauradament comportaments socials ben actuals, com el de ‘justícia restaurativa’ en què víctima i agressor busquen la millor solució al conflicte. Al meu entendre, més terapèutic que restauratiu el documental explora a través d’una nova perspectiva els passos d’una relació tòxica i la construcció d’un nou relat imprescindible per a la prevenció de la violència de gènere. Sandra Cuadrado [Disponible a Netflix i a Filmin]   2. Weekend (Andrew Haigh, …

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ 1-Mirai, Mi Hermana Pequeña (Mirai no Mirai, 2018 – Mamoru Hosoda) Humanos y bestias se confunden en el universo Hosoda. Saltos en el tiempo y viajes a otras realidades. Un Japón contemporáneo que se refleja en el pasado para mirar hacia adelante. Niños que maduran. Sí, la sombra de Ghibli es alargada, pero Mamoru Hosoda es ya un autor reconocible. Mirai, Mi Hermana Pequeña es una preciosa historia sobre la familia, cómo encontrar su sitio en ella y, sobre todo, cómo explorar los lazos de amor y compresión que nos unen a cada uno de sus miembros. Su sencillez, en lo narrativo y lo formal, refuerza su carácter, rebajarla por esa razón sería como dejar pasar aquellos gestos cotidianos que nos hacen humanos. Y a pesar de cierta irregularidad en las aventuras del pequeño protagonista, la ternura se impone de forma tan abrumadora que no se me ocurre motivo para no recomendarla a cualquiera que haya sido niño, o bestia.  Marian Z. [Pendent data d’estrena a cines / …

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ 1- La Notte (Michelangelo Antonioni, 1961) La nit: temps incert i voluble, tenyit per la fascinació dels somnis, on els encontres es fan i es desfan i les confessions es couen a foc lent. A l’hospital, als carrers, als jardins d’una mansió, els personatges deambulen sense pertànyer enlloc i van construint l’espai a través de la mirada. A mesura que avança la nit, els silencis fan palesa una veritat que s’alimenta de la pròpia incomunicació. Em disculpareu que hi hagi arribat ara. Xavier Montoriol [disponible a Filmin] 2-La Filla de Ryan (Ryan’s Daugther, 1970 – David Lean)  La Filla de Ryan és moltes coses i, segurament, ja s’han dit totes. Una història de desig i, després, d’amor. De maduresa. De crueltat. I també d’esperança. David Lean filma plans que no tenen pressa i els compon de manera reveladora i preciosista, l’eloqüència de les imatges fa que la seva obvietat no destorbi, i parlar aquí de l’ús del muntatge i el color seria estèril. Em …

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ 1- Amenaza en la Sombra (Don’t Look Now, 1973 – Nicolas Roeg) Inquietante incluso en los momentos más serenos, desde las llamadas telefónicas hasta los paseos de la pareja en una Venecia donde parece muy fácil perderse. Con un uso modélico del montaje (y del color rojo), consigue una atmósfera fantasmagórica que tiene tanto de terror como de melodrama. A pesar de que algún momento me hizo anticipar el final (fruto de haber visto antes sus posteriores “hijas”), eso no hizo que mermara su capacidad de sugestión : de hecho, fue más bien al contrario. Cristina Peris [Disponible a Filmin] 2- Norte, the End of History (Norte, Hangganan ng Kasaysayan, 2013 – Lav Diaz) A Norte, Lav Diaz parteix de l’argument de Crim i Càstig per bastir una obra elegant i inusual. Les més de quatre hores de metratge permeten abordar amb complexitat l’esfera íntima dels personatges, així com les implicacions polítiques i socials de les seves accions. Diaz aposta per un ritme narratiu …