Mes: juliol 2018

TAKE FIVE (Juliol 2018)

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/ 1- Amenaza en la Sombra (Don’t Look Now, 1973 – Nicolas Roeg) Inquietante incluso en los momentos más serenos, desde las llamadas telefónicas hasta los paseos de la pareja en una Venecia donde parece muy fácil perderse. Con un uso modélico del montaje (y del color rojo), consigue una atmósfera fantasmagórica que tiene tanto de terror como de melodrama. A pesar de que algún momento me hizo anticipar el final (fruto de haber visto antes sus posteriores “hijas”), eso no hizo que mermara su capacidad de sugestión : de hecho, fue más bien al contrario. Cristina Peris [Disponible a Filmin] 2- Norte, the End of History (Norte, Hangganan ng Kasaysayan, 2013 – Lav Diaz) A Norte, Lav Diaz parteix de l’argument de Crim i Càstig per bastir una obra elegant i inusual. Les més de quatre hores de metratge permeten abordar amb complexitat l’esfera íntima dels personatges, així com les implicacions polítiques i socials de les seves accions. Diaz aposta per un ritme narratiu …

Postfeminisme a Lady Bird, The Bookshop i Three Billboards Outside

El postfeminisme* és un corrent de la teoria feminista que fa una revisió de la segona i tercera onada del feminisme que ja considera assolit i que es marca com a nous objectius atendre les categories de diferències d’edat, la posició social de les dones, l’ètnia i el gènere i una atenció constants als micromasclismes. Tot això connectat amb el trencament tradicional del binarisme de gènere que esdevé el marc de la teoria queer* (teoria que rebutja la categorització de les persones segons la concepció binària tradicional dels sexes, els rols que s’atribueixen socialment a homes i dones i l’existència de l’orientació sexual, que considera només construccions culturals del sistema heteronormatiu) i del moviment LGBT. El cinema proveeix un ampli ventall de perspectives sobre les implicacions socials i polítiques del postfeminisme. Si examinem tant el cinema independent com el mainstream fins a les sèries, veurem que els elements postfeministes hi són ben presents, fet que demostra no només la seva ascendent consolidació sinó la necessitat d’establir un nou punt de vista femení critic i molt …