/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/
Booksmart (Olivia Wilde, 2019)
Amy y Molly descubren, el día antes de la graduación (un momento que puebla las más conocidas comedias adolescentes americanas) que el nivel académico de los que creían inferiores, está a la par del que ellas se han esforzado por conseguir renunciando a divertirse, mientras para los demás los estudios no era lo único que les importaba. Así que deciden irse el último día de fiesta, encontrando que los prejuicios y etiquetas que los demás les han estado aplicando, ellas en gran medida también los han aplicado injustamente. El encanto que Olivia Wilde le da a la relación de amistad de la pareja protagonista, ayudada por el gran trabajo de Beanie Feldstein y Kaitlyn Dever (sin olvidarme de la robaescenas de Billie Lourd), y su manejo en determinadas escenas (la de la piscina, la pelea en la fiesta o la secuencia stop-motion) hacen de la película algo más que la Superbad femenina, y a su directora alguien a tener en cuenta. Cristina Peris
[Actualment a cartellera]
El passat és un error (Vicenç Ferreres, 2018)
A principi d’agost es va presentar a @micgenero, Muestra Internacional de Cine con Perspectiva de Género de Mèxic, El passat és un error, un documental sobre el grup de punk femení Pentina’t Lula. La cinta il·lustra, a partir de les històries quotidianes de les seves components, com des de la transgressió i el cooperativisme es pot ocupar un nou espai en l’escena catalana a través de la reivindicació feminista, la descatalogació de certes etiquetes i la denúncia de la ultraprecarietat de l’àmbit underground. I tot fet amb molt d’humor. Llarga vida a les Rrrrriot Girls! Sandra Cuadrado
[Disponible a Filmin]
She’s Gotta Have It (Spike Lee, 1986)
Nola Darling es desperta, mira a càmera i ens interpel·la: només he accedit a això perquè vull netejar la meva reputació, no és que m’importi què pensa la gent però quan és suficient, és suficient. Spike Lee situa com a protagonista del seu segon llargmetratge a Nola Darling, una dona negra poliamorosa abocada a la justificació permanent de la seva identitat. El film esdevé així un al.legat a l’expressió personal que es trasllada a la seva posada en escena: radical, fresca, d’aroma cinèfil (les veritats de la Nouvelle Vague ressonen per tot arreu). Si bé des del nostre present la lectura del film pot ser controvertida (ai, l’escena de la violació), la pel·lícula transcendeix les crítiques (com els seus personatges han transcendit la pròpia obra) i resulta, en el seu context, molt més lliure i honesta a tantes altres propostes empoderades d’avui. MarianZ
[Disponible a Netflix]
Le jour se lève (Marcel Carné, 1939)
És la quarta col·laboració de Marcel Carné amb el poeta Jacques Prévert, i un dels cims del realisme poètic. Le jour se lève exhibeix una tensió perfecta entre dues forces que, lluny d’anular-se l’una a l’altra, es complementen: les imatges estetitzades de Carné i el registre popular dels diàlegs de Prévert. Una joia per tornar-hi una i una altra vegada. Xavier Montoriol
[Disponible a Filmin]
Indiana (Toni Comas, 2017)
Nunca he visto un fantasma y no haré chistes fáciles sobre la gente de dudosa entidad. Se puede entender la búsqueda de explicaciones en el más allá. La vida, a fin de cuentas, nunca será suficiente, siempre faltarán explicaciones para argumentar la nada. Toni Comas nos guía sigilosamente, sin aspavientos, por las necesidades personales de los que buscan certificar sus sospechas. Esa confirmación de lo paranormal para aliviar el miedo sonaría paradójico, pero ¿no es eso la religión? La verdad se atisba más monstruosa y creer ayuda. Indiana juega a yuxtaponer varias dimensiones y en esa estructura la película se revela de un tono excepcional, jugando con el género para ir hacia un final revelador donde se desvela la crueldad de lo real de la manera más salvaje. Ricard Andiñach
[Disponible a Filmin]
