Mes: gener 2024

Lis Rhodes

El mes de juny de 1979, a la Hayward Gallery de Londres, va tenir lloc l’exposició Film as Film que aplegava els treballs d’un grup de cineastes amb la voluntat de posar en diàleg peces visuals i artístiques sobre la filmografia i la recerca de les avantguardes històriques. En un mateix espai compartien sala assaigs il·lustrats sobre cinema des de perspectives diverses: des del cinema futurista passant pel cinema abstracte alemany fins a l’avantguarda francesa dels anys 20. L’única dona cineasta convidada a l’exposició va ser Lis Rhodes. Rhodes, com a mostra de rebuig a la selecció del Comitè de l’Art’s Council, va decidir llançar una contraproposta a la programació imposada i va decidir convidar la seva companya Felicity Sparrow perquè s’unís en la seva recerca, formant així el seu propi grup de treball. Aviat altres cineastes com Annabel Nicolson i Jane Clarke es van adherir a la iniciativa i juntes van difondre l’assaig Whose History? (“La història de qui?”), on exposaven la seva intenció de reescriure la visió de l’exposició des d’una perspectiva feminista, …

Jean Renoir, el Tècnic

[Aquest text de Glauber Rocha fou publicat originalment a O CRUZEIRO l’any 1968]   Vaig conèixer Jean Renoir l’any passat, a Montréal, durant l’Expo-67. Per una feliç coincidència, ambdós érem membres del jurat del Festival de Cinema Canadenc. La feina començà, de fet, abans de l’arribada de Renoir, que venia de Los Angeles. Havia perdut la maleta a l’aeroport. La seva salut se’n ressentí. Vam rebre instruccions del director del Festival: començar sense el mestre. Érem en un cinema de barri mirant un documental quan el gerent vingué a avisar-nos que monsieur Renoir havia arribat. Vam interrompre la projecció, i l’escultor canadenc Richard Lacroix, també del jurat, es preparà, visiblement nerviós, per rebre el mestre. El jurat estava format per gent jove dels Estats Units, de Canadà, d’Itàlia. Per a tots nosaltres, veure Renoir era una experiència emocionant. Mentre Lacroix es precipitava cap a la porta del cinema, jo m’encongia a la butaca, intimidat. Vaig veure emergir la silueta de cap blanc, acompanyat de la dona. Lacroix ens presentà: Mr. Chapman, documentalista canadenc, Beryl Fox, cineasta …

Les millors del 2023

Escollim les millors experiències cinematogràfiques del 2023  Aquest cop vam decidir que no faríem cap llista i que potser seria millor que parléssim de les millors experiències cinèfiles de l’any. ‘Era una noia cinèfila i assídua de la filmoteca.’ Aquest és l’exemple que dona el DIEC per a l’entrada cinèfil. Hi estaria prou d’acord. El concepte no només es restringeix als visionats sinó que inclou també tota aquella pràctica o experiència al voltant de la cinematografia. De vegades, en un visionat conflueix també una experiència més àmplia que expandeix l’imaginari inicial que es proposa. Si hagués de triar una de les pel·lícules que el darrer any em va provocar aquest impacte expansiu, crec que apostaria per Anatomía de una caída de Justine Triet. No gaire més lluny arribarien Trenque Lauquen de Laura Citarella i Past lives de Celine Song. En un altre ordre de coses, però també en un lloc visible, voldria destacar el dia que vaig anar al cinema a veure Wonka de Paul King. Em vaig sentir radiant, com si la banda sonora …