/ A final de mes, ens enfilem al mirador i destaquem les millors vistes / Mädchen in Uniform (Leontine Sagan, 1931) La reivindicació de la llibertat sexual des d’una mirada inèdita, l’inici d’una resistència i el desig de construir un nou ordre són alguns dels temes que enfila Mädchen in Uniform de Leontine Sagan (1931). La pel·lícula aposta pel lesbianisme com una opció legítima i quotidiana. L’obra reflecteix un trànsit entre dues etapes, per una banda, la descoberta d’una llibertat sexual contextualitzada en la República de Weimar i, per l’altra, els codis morals d’un feixisme que està al caure i que la indústria no tardarà en aplicar. Probablement, aquesta sigui la primera pel·lícula comercial que es podria qualificar de ‘queer’ per la seva visió no heteronormativa del desig entre dones. La proposta de Sagan obre les portes a altres mirades rupturistes amb l’estructura patriarcal que cineastes posteriors exploraran des d’altres angles. Així, el diàleg amb Olivia (Jaqueline Audry, 1951) ressona a partir d’un mateix escenari (escola de noies) i un codi visual compartit marcat també …

/ A final de mes, ens enfilem al mirador i destaquem les millors vistes / La première nuit (Georges Franju, 1958) La primera nit és un curtmetratge que es desplega com una rondalla. En un primer impuls amorós, un nen de casa bona s’endinsa en el metro de París seguint una companya de classe, però aviat la perd de vista. La xarxa de metro és immensa, laberíntica, i a mesura que es buida del ritme frenètic de la jornada, va agafant un aire misteriós. A l’abric d’un escenari suggerent –nocturn, subterrani–, espai de somni, desig i fantasia, la càmera de Franju es mira les coses amb una claredat infantil. Els gestos, els moviments, el ritme, la llum que cau damunt els rostres i les coses, tot plegat convida a imaginar que el cinema pot retornar-nos la il·lusió de la primera mirada. Xavier Montoriol [Disponible a Vimeo] Tick, Tick… Boom! (Lin-Manuel Miranda, 2021) Algo ubicuo últimamente Lin-Manuel Miranda (tras la adaptación de su In the Heights, y la composición de las bandas sonoras de Vivo y …

/ A final de mes, ens enfilem al mirador i destaquem les millors vistes / Let him go (Thomas Bezucha, 2020) Let him go (con el desacertado título español Uno de nosotros) es una mezcla de neowestern y thriller que reformula toda una Centauros del desierto (ahí es nada) que maneja con pericia varios tonos: del drama de un matrimonio que lidia de distinta manera con la pérdida, al thriller más inspirado (la tensión de esa cena se podía cortar con cuchillo; ojo ahí a Lesley Manville). Incorporando incluso un cambio de los roles tradicionales (Diane Lane es la protagonista de facto, haciendo que todo gravite a su alrededor, y Costner su apoyo, como la dinámica del matrimonio), a una no le hubiera importado ver más de esa pareja antes de la tragedia.  Cristina Peris Varieté (Ewald André Dupont, 1925) Tot va començar a Hamburg i cada dia, des d’aleshores, tot va adoptar un ritme de varieté. Varieté és el nom d’una pel·lícula muda que es basa en la novel·la El jurament d’Stephen Huller (1912) …

/ A final de mes, ens enfilem al mirador i destaquem les millors vistes / Tokyo Godfathers (Satoshi Kon, 2003) Aunque pueda parecer una rara avis dentro de la filmografía de su autor, Satoshi Kon también nos habla aquí, como en Perfect Blue o Millenium Actress, sobre la diatriba realidad / fantasía. En este caso, y siendo el catalizador el hallazgo de un bebé que han abandonado en la noche de Navidad por tres vagabundos (la drag queen Hana, la adolescente Miyuki y el alcohólico Gin), los protagonistas emprenderán el camino para intentar encontrar a la madre. En este viaje se enfrentarán a su pasado, e irán descubriendo la realidad agazapada detrás de las mentiras (todas imaginadas por ellos mismos) que les llevó a su situación actual. Combinando drama con humor e insuflando a sus personajes humanidad y ternura, el cuento de Satoshi Kon se convierte en un  clásico instantáneo de Navidad. Cristina Peris [Disponible a Filmin] Crock of Gold: A Few Rounds with Shane MacGowan (Julien Temple, 2020) Moltes de les lletres de The Pogues funcionen per la combinació harmònica …