/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/
1- Amenaza en la Sombra (Don’t Look Now, 1973 – Nicolas Roeg)
Inquietante incluso en los momentos más serenos, desde las llamadas telefónicas hasta los paseos de la pareja en una Venecia donde parece muy fácil perderse. Con un uso modélico del montaje (y del color rojo), consigue una atmósfera fantasmagórica que tiene tanto de terror como de melodrama. A pesar de que algún momento me hizo anticipar el final (fruto de haber visto antes sus posteriores “hijas”), eso no hizo que mermara su capacidad de sugestión : de hecho, fue más bien al contrario. Cristina Peris
[Disponible a Filmin]
2- Norte, the End of History (Norte, Hangganan ng Kasaysayan, 2013 – Lav Diaz)
A Norte, Lav Diaz parteix de l’argument de Crim i Càstig per bastir una obra elegant i inusual. Les més de quatre hores de metratge permeten abordar amb complexitat l’esfera íntima dels personatges, així com les implicacions polítiques i socials de les seves accions. Diaz aposta per un ritme narratiu lent, que deixa espai a la reflexió i a la contemplació. Com les novel·les de Dostoievksi, la pel·lícula obre mil preguntes sobre la naturalesa humana, la moralitat o la línia delicada que separa l’idealisme de la perversitat. Xavier Montoriol
[No disponible plataformes]
3- Casi 40 (David Trueba, 2018)
20 anys després els dos protagonistes es retroben per fer una petita gira de concerts. “Todos hemos hecho daño a alguien alguna vez”, li diu ella i potser ara només comparteixen això, que un dia es van fer mal. Ella, encara és cantant i ara també és mare i gestiona polls i moltes altres coses a distància, amb mà ferma; ell recita el Mester de Juglaría, enyora els mapes i troba a faltar una altra versió d’ell mateix. El desequilibri del record està servit. Un tema, el pas del temps, i molts subtemes: el món digital, la perversió de la premsa, els creadors sense indústria… Un homenatge a les petites llibreries que han de fer moltes coses per sobreviure, a la música, a la gent que encara creu en coses, al paisatges oblidats i al record del passat. Interessant aposta, sobretot si has passat abans per Tierra de Campos. Sandra Cuadrado
[En cartellera]
4- No Intenso Agora (Joao Moreira Salles, 2017)
Cuantas veces nos han dado la turra con que las revoluciones no sirven para nada, o al revés, que las revoluciones son la ostia, movimientos necesarios para que el mundo avance. Joao Moreira Salles nos narra, con su voz matizada, que no todo es tan sencillo ni dual. Las revoluciones (Praga, Francia y Brasil, en este caso) descifradas aNo partir de los gestos y los detalles de sus imágenes de archivo o domésticas. Sin adoctrinamiento, ni grandilocuencias, No Intenso Agora nos lleva por el camino de la sutileza para concluir: que las conexiones de los que ven más allá siempre generarán luchas. Las revoluciones siempre dejan poso incluso cuando, como casi siempre, son derrotadas. Rikardinho Albert
[No disponible plataformes]
5- En Otro País (Da-reun Na-ra-e-seo, 2012 – Hong Sang-soo)
En la Playa Sola de Noche (2017) va aixecar polseguera a Muelle5. Deu ser que Hong Sang-soo no deixa indiferent. A En Otro País, apareixen el que poden ser constants en la seva obra: les relacions romàntiques i les seves ombres (infidelitat, masclisme, admiració, la vulnerabilitat del desig). L’estructura, a mode de mise en abyme, planteja la història de 3 dones (sempre Anne, sempre Isabelle Huppert), creant un tot que transcendeix la suma de les seves parts. Divergències temporals i oníriques (anhels del que podria haver passat), on el muntatge i els zoom in (marca de la casa) atenen a detalls que emfatitzen una reacció, una emoció. Una obra àgil, gràcil, còmica, en alguns moments absurda: un agradable passeig per la platja i la fragilitat de les relacions amoroses. Marian Z
[Disponible a Filmin]
