Destacats, General, Portada, Take Five
Deixa un comentari

TAKE FIVE (Gener 2019)

/Cada col·laborador recomana una pel·lícula a partir dels visionats del mes/

 

Personal Shopper (Olivier Assayas, 2016)

Reacciones a Personal Shopper durante el visionado: abucheos, resoplidos, miradas apartadas de la pantalla, ronquidos, destacar la trama menos importante. Hoy el espectador podría dividirse entre el que desgrana/interpreta las imágenes y el que quiere un todo entendible, con motivos visuales recurrentes. Assayas dualiza (profesional/personal) la existencia para narrar el desconcierto del yo. Buscando definirnos a través de los otros, deseando ser otras personas. Buscando razones en el más allá, mientras lo real emerge dudoso y virtual. Una espiritualidad, inquietud, desconcierto que es plasmada en la película con un juego constante entre lo real y lo irreal. La multiplicidad de la imagen crea una trascendencia que nos conecta con la pregunta: ¿quiénes somos? Ricard Andiñach

[Disponible en RakutenTV/Google Play]

 

Foc al càntir (Frederic Amat, 2001)

Foc al càntir és el primer guió de cinema que va escriure Joan Brossa l’any 1948. La seva concepció visual de la poètica i el gust per les acotacions teatrals el van seduir a provar aquest nou gènere. Brossa es va centrar en plans concrets de la realitat quotidiana per a construir un llenguatge cinematogràfic propi que Amat es va encarregar de traduir visualment en aquesta pel·lícula. L’imaginari del poeta queda reflectit en la fusió d’espais que evoquen imatges hipnagògiques: l’aigua i el foc, les habitacions blanques, els arbres, les màscares, el saltamartí… Els elements de l’univers brossià hi són ben presents i apunten ja cap als monòlegs de transformació (1965), el teatre irregular (1967)  i les accions musicals que arribaran més tard. La música de Carles Santos embolcalla les imatges visuals i n’accentua el misteri i la dimensió onírica (deliciós el trànsit de l’home que s’allibera de l’antifaç i s’integra en un dibuix de Dau al set). Brossa demana a l’espectador saber mirar amb un altre codi. Us recomano que hi entreu i no baixeu fins a l’Estació de calinòpiaSandra Cuadrado

 

Shaun The Sheep (sèrie d’animació, T1, 2007, Aardman Animations)

 

És possible que en un mes de visionats del calat de Girl, The Rider o The Favourite l’obra més rodona de les vistes hagi estat Shaun The Sheep? Sí. Tres generacions, àvia (73), madrina (41) i fillola (5), riuen a l’uníson i es miren còmplices davant la picardia i l’enginy que despatxa l’ovella Shaun. Spin off del film Wallace and Gromit A Close Shave (Nick Park, 1995), la sèrie narra les aventures d’una ovella que va a la seva i arrossega a tot el ramat davant la desesperació del seu diligent gos pastor. Completen l’elenc tres porcs gelosos i un granger que no s’assabenta de res. Caos, diversió i espectacle visual conformen aquesta proposta d’humor un xic bandarra, referencial i profundament entranyable. Impossible no desitjar viure en un món de plastilina creat per Nick Park. Marian Z.

[Disponible a Filmin]

 

Out-Takes From the Life Of a Happy Man (Jonas Mekas, 2012)

Hi ha assignatures pendents que anem posposant fins que, de sobte, alguna (trista) circumstància ens empeny a posar-hi remei. El 23 de gener ens deixava Jonas Mekas i, aquell mateix vespre, Out-takes arribava a les meves mans acompanyada d’una recomanació entusiasta. Em vaig endinsar així per primera vegada en un univers efímer d’imatges sempre en fuga, formulades des d’una curiositat infantil, que ens recorden que la bellesa neix a mig camí entre l’entorn i la mirada. Xavier Montoriol

 

McCabe & Mrs. Miller (Robert Altman, 1971)

Este descorazonador, melancólico y bello anti-western, en palabras del propio Robert Altman, utiliza una serie de elementos del género (como esa escena inicial de Beatty como el extranjero que llega cabalgando a la ciudad), y a base de desaturada fotografía y canciones de Leonard Cohen, sorprendentemente adecuadas para la narración, desmitifica el relato de la génesis de los Estados Unidos. Un buscavidas (Warren Beatty) que intenta aplicar las reglas del juego a sus negocios, y la prostituta Miller (Julie Christie), con una visión más realista y consciente de lo que les espera, como víctimas propiciatorias de la apisonadora capitalista. El desgarrador, por gratuito, asesinato a sangre fría en un puente, por el simple hecho de hacerlo. Los vítores por la salvación de las llamas de un templo inútil, mientras los que a la larga han hecho florecer la ciudad, se desvanecen en la Historia como el humo del opio. Cristina Peris

[Disponible en RakutenTV]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *