/ A final de mes, ens enfilem al mirador i destaquem les millors vistes /
Mädchen in Uniform (Leontine Sagan, 1931)
La reivindicació de la llibertat sexual des d’una mirada inèdita, l’inici d’una resistència i el desig de construir un nou ordre són alguns dels temes que enfila Mädchen in Uniform de Leontine Sagan (1931). La pel·lícula aposta pel lesbianisme com una opció legítima i quotidiana. L’obra reflecteix un trànsit entre dues etapes, per una banda, la descoberta d’una llibertat sexual contextualitzada en la República de Weimar i, per l’altra, els codis morals d’un feixisme que està al caure i que la indústria no tardarà en aplicar. Probablement, aquesta sigui la primera pel·lícula comercial que es podria qualificar de ‘queer’ per la seva visió no heteronormativa del desig entre dones. La proposta de Sagan obre les portes a altres mirades rupturistes amb l’estructura patriarcal que cineastes posteriors exploraran des d’altres angles. Així, el diàleg amb Olivia (Jaqueline Audry, 1951) ressona a partir d’un mateix escenari (escola de noies) i un codi visual compartit marcat també pel pes de la comunicació no verbal com a eina per vehicular les emocions entre les noies. De ben segur que el petit oasi que va aportar als anys 30 Mädchen in Uniform ha ajudat a trencar molt silencis contemporanis. Penso en Benedetta (Paul Verhauven, 2021) i Titane (Julia Ducournau, 2021), per posar alguns exemples de noves mirades recents que han apostat per una visió rupturista de la història i que han arribat perquè una dona abans ha fet visible el que fins aleshores alguns van decidir que fos invisible. Sandra Cuadrado
[Disponible a Filmin]
Unrelated (Joanna Hogg, 2007)
A base de unos a menudo largos planos estáticos y una naturalidad en los diálogos acorde con el escenario de la Toscana, Joanna Hogg retrata en Unrelated la frustracion de Anna (Katrhyn Worth) en una crisis de madurez personal, de vacaciones invitada por una amiga, que veranea junto a su marido, un amigo y los jóvenes hijos de éstos. Su anhelo por otra vida, espoleada además por la aparente complicada relación con su pareja que no ha ido con ella, le inclinan a relacionarse más con el grupo de jóvenes donde se siente atraída por el arrogante Oakley (Tom Hiddleston). Hogg filma espacios en la manera en que Anna puede creer que la atracción es correspondida, a la vez que su realismo delata al final la realización de su confusión. Y después, cuando queda apartada por ellos después de un accidente, su “I’m sorry Tom” (no por el nombre de su personaje), la realidad se termina imponiendo aún más. Cristina Peris
[Disponible a Filmin i Mubi]
Un petit monastère en Toscane (Otar Iosseliani, 1988)
Iosseliani firma aquest documental breu, de caràcter contemplatiu, que segueix la vida de cinc frares agustins en un monastir de la Toscana. A partir d’una imatge sensible al temps, i d’un treball sonor que se serveix de “formes musicals com a mètode de construcció”, Iosseliani imbrica la rutina monacal amb les rutines circumdants de pagesos, vinicultors o caçadors, traçant una simfonia coral on s’atarda el pas de les hores. Xavier Montoriol
[Disponible a Henri – Cinemathèque française]