Actualitat, Destacats, Featured, General, Portada
Deixa un comentari

Les millors del 2023

Escollim les millors experiències cinematogràfiques del 2023 

Aquest cop vam decidir que no faríem cap llista i que potser seria millor que parléssim de les millors experiències cinèfiles de l’any. ‘Era una noia cinèfila i assídua de la filmoteca.’ Aquest és l’exemple que dona el DIEC per a l’entrada cinèfil. Hi estaria prou d’acord. El concepte no només es restringeix als visionats sinó que inclou també tota aquella pràctica o experiència al voltant de la cinematografia. De vegades, en un visionat conflueix també una experiència més àmplia que expandeix l’imaginari inicial que es proposa. Si hagués de triar una de les pel·lícules que el darrer any em va provocar aquest impacte expansiu, crec que apostaria per Anatomía de una caída de Justine Triet. No gaire més lluny arribarien Trenque Lauquen de Laura Citarella i Past lives de Celine Song. En un altre ordre de coses, però també en un lloc visible, voldria destacar el dia que vaig anar al cinema a veure Wonka de Paul King. Em vaig sentir radiant, com si la banda sonora de Neil Hannon sonés només per a mi. En sortir sentia els peus lleugers i podria reconèixer en mi una felicitat inexistent a l’inici de la pel·lícula. Un amor ha tingut també un ressò especial en la meva graella de l’any. Un dels temes que m’ha semblat més interessant és com Isabel Coixet ha fet ús del llenguatge creat per Sara Mesa a la novel·la, els girs que ha activat per dibuixar amb precisió i amb llibertat la seva proposta. Sens dubte on el pes del llenguatge ha estat tractat magistralment és a Anatomía de una caída. I és potser un dels fils que m’agradaria continuar estirant, potser en un altre text aquest 2024.

Però si vam dir que en aquest text parlaríem d’experiències i no de llistes és perquè volíem destacar totes aquelles altres activitats que, des d’un angle o altre, ens han fet reflexionar sobre la pràctica cinematogràfica i la nostra relació amb les imatges. Voldria començar destacant els Diàlegs amb Claire Atherton, impulsats per Dones Visuals i que va tenir lloc el passat 28 de juny a la seu de l’SGAE. Algunes d’aquestes notes em continuen acompanyant i de tant en tant les rellegeixo intentant trobar qui sap si algun sentit més.

‘Editing for me is to make visible something invisible.’

‘Cinema is an art facing ourselves to the world.’

‘The form creates the meaning, all is related.’

‘The form of the film is linked to the subject, for me is an engagement with the film.’

‘If you have the structure in your head, you check in your mind that this is the right order.’

 

Una altra de les contribucions que ha tingut un lloc destacat en la meva llibreteta de notes van ser les declaracions de la Marta Selva, de la Mostra Internacional de Films de Dones, quan, en un diàleg entre dones cineastes a propòsit de Chantal Akerman a La Bonne (20 de març), va dir:

 

‘Ser feminista no surt gratis, sempre s’ha de pagar un peatge.’

 

I després van continuar analitzant les receptes per fer la millor carn arrebossada, tot comparant si el mètode més adient és el que feia servir Delphine Seyrig a Jeanne Dielman, o hi ha altres procediments igualment vàlids. I també es va parlar de la semiòtica de la cuina, la ritualització dels gestos i la idea de frontalitat. Conceptes, tots ells, que em van semblar molt estimulants i que em van retornar al llarg de l’any quan vaig veure per primera vegada, gràcies a la programació de la Mostra de Dones, Privilege d’Yvonne Rainer (1990) i Audience de Barbara Hammer (1982).

Que la vida porta escenes complicades ens ho va recordar Helena Trestikova parlant sobre l’ètica del cineasta a la Filmoteca, el passat 11 de maig, en una masterclass també memorable i farcides d’experiències de tot un llegat dedicat al cinema documental.

***

Certament, aquest any, que finalment s’ha exhaurit, ha dut experiències complicades. De fet, recordo com t’explicava en el dietari que el passat 12 de maig vaig anar amb la Lola al cinema. Vam veure La hija eterna de Joanna Hogg. Parla d’una dona cineasta que cerca en els records de la seva mare el material per fer una pel·lícula. Es pregunta si té dret a fer-ho. Ens va agradar molt. És curiós, aquests darrers mesos tot em recorda a tu i de tornada a casa pensava que ara jo també soc una filla eterna perquè encara que tu ja no hi siguis jo continuo sent la teva filla i ho continuaré sent, com ella, eternament. Sandra Cuadrado

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *