Escollim les millors pel·lícules estrenades en sales, festivals i plataformes del país aquest 2024… la millor experiència cinematogràfica, el millor curt i una sèrie, també. /Sandra Cuadrado/ Bound in Heaven (Huo Xin) La Habitación de al Lado (Pedro Almodóvar) The Seed of the Sacred Fig (Mohammad Rasoulof)  On Falling (Laura Carreiro) Los Destellos (Pilar Palomero) La millor experiència de l’any: conèixer la filmografia de Su Friedrich a la Filmoteca de Catalunya; el millor curt, Colorado (Sandra Gallego i Pilar Gomez), i la millor sèrie, Querer (Alauda Ruiz de Azúa, Festival de Donosti).   /Xavier Montoriol/  Lázaro de noche (Nicolás Pereda) La habitación de al lado (Pedro Almodóvar) Abiding nowhere (Tsai Ming-liang) In water (Hong Sang-soo) Los capítulos perdidos (Lorena Alvarado)  A destacar: la retrospectiva dedicada a Kōzaburō Yoshimura al Cinema Ritrovato; Saab, un curtmetratge de Liisbeth Kala; i la darrera temporada de Curb your enthusiasm (Larry David).

Escollim les millors experiències cinematogràfiques del 2023  Aquest cop vam decidir que no faríem cap llista i que potser seria millor que parléssim de les millors experiències cinèfiles de l’any. ‘Era una noia cinèfila i assídua de la filmoteca.’ Aquest és l’exemple que dona el DIEC per a l’entrada cinèfil. Hi estaria prou d’acord. El concepte no només es restringeix als visionats sinó que inclou també tota aquella pràctica o experiència al voltant de la cinematografia. De vegades, en un visionat conflueix també una experiència més àmplia que expandeix l’imaginari inicial que es proposa. Si hagués de triar una de les pel·lícules que el darrer any em va provocar aquest impacte expansiu, crec que apostaria per Anatomía de una caída de Justine Triet. No gaire més lluny arribarien Trenque Lauquen de Laura Citarella i Past lives de Celine Song. En un altre ordre de coses, però també en un lloc visible, voldria destacar el dia que vaig anar al cinema a veure Wonka de Paul King. Em vaig sentir radiant, com si la banda sonora …

/ A final de mes, ens enfilem al mirador i destaquem les millors vistes / L’Avenir (Mia Hansen-Løve, 2016) Marta D. Riezu en el seu assaig Agua y Jabón diu que l’elegància involuntària sempre està a prop del silenci, de l’alegria discreta, de l’honestedat i de la voluntat de construir i conservar. Dies després de la lectura vaig veure L’Avenir  i també em vaig anar trobant aquestes notes d’elegància intuïtiva aquí i allà a mesura que avançava la pel·lícula. Uns apunts aparentment senzills però estèticament tan acurats que identifiquen la veu, la manera d’observar i l’escriptura de Mia Hansen-Løve. Vaig trobar també un guió molt sòlid que posa les coses fàcils i que permet que la història flueixi amb sensibilitat i delicadesa. I tota aquesta conjugació d’elements es reflecteix intensament en la pell d’una dona que passats el 50 s’ha d’enfrontar a un nou vertigen, el del pas del temps i de la maduresa. Isabelle Huppert interpreta sublim el paper de Nathalie que, en aquest viatge del renéixer, descobreix que ja no pot tornar enrere i que …