1. El cinema és l’art del nostre temps.

2. L’art és una reflexió, una forma d’arribar al coneixement d’un mateix.

3. La poesia és un fragment de vida atrapat en una pàgina en blanc.

4. No vull ser un poeta de diumenge a la tarda.

5. La poesia és fer de la prosa una altra cosa.

6. Publicar és interessant però no és essencial.

7. Quan estic pensatiu m’agrada tenir obert. No puc afegir res més a la veritat que porto dintre.

8. Si vols tenir un gran èxit, fes un festival de merda que hi aniran totes les mosques.

9. El pedestal són les sabates.

10. Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida.

‘El cinema, era per a Brossa, l’art del nostre temps.’ Des de sempre el va fascinar, va ser un dels seus grans temes de conversa i una font d’inspiració per a tota la seva poètica. El seu imaginari visual i el seu gust per les acotacions teatrals el van seduir a provar un nou gènere: el guió cinematogràfic (Foc al càntir  i Gart, del 1948). Al costat de Pere Portabella va aconseguir rodar tres films: ‘No compteu amb els dits’, ‘Nocturn 29‘ i ‘Umbracle’. De fet, tant la forma com la temàtica del cine són ben presents en tota la producció brossiana. Com ell mateix expressà, concebia la construcció dels seus poemes com un muntatge cinematogràfic, i no són poques les parts de poemes que estan constituïdes per plans visuals. Va saber eliminar la retòrica i elaborar, en canvi, plans concrets de la realitat quotidiana per a construir un llenguatge cinematogràfic propi que va ser especialment productiu en la poesia escènica.

A partir dels 70 incorpora també la temàtica cinematogràfica en totes les formes: sonets, sextines, antipoemes, objectes o poemes visuals que esdevenen homenatges a directors del cinema clàssic.

Brossa va incorporar el cinema a la seva vida quotidiana. Cada dia anava a la Filmoteca, per això encara hi manté un espai visual en forma d’homenatge: la butaca vermella d’en Brossa. A Muelle5 també el volem reivindicar amb aquest Decàleg Brossa.