Actualitat, Destacats, General, Portada
Deixa un comentari

Shoplifters

Sang, identitat, lligam, pertinença, arrelament, afecte. Quin d’aquests conceptes és indestriable en un vincle familiar? On comença i on acaba una família? Quins elements han de coincidir perquè la puguem anomenar així? Llaços emocionals, famílies sense vincles biològics, dones i homes que decideixen estimar uns fills, fills que trien els seus pares quan els anomenen per primera vegada. A Shoplifters, fills, pares i avis es troben vivint junts sota un petit sostre, potser sense un ordre lògic ni aparent, però les peces semblen encaixar feliçment.

Hirokazu Kore-eda ens presenta una família integrada per uns personatges outsiders que sobreviuen en una situació molt precaria per mitjà de petits furts. Enmig del fred, Osamu Shibata (Lily Franky) i el seu fill, Shota (Kairi Jō), troben al carrer una nena abandonada, Yuri (Miyu Sasaki), i decideixen portar-la a casa. Tot i les dificultats i les reticències inicials de la mare, Nobuyo (Sakura Ando), la nena s’integra amb facilitat i la família aconsegueix traçar uns llaços molt forts i viure feliç. De sobte, però, tot es torça i els vincles construïts esdevindran fràgils.

Si féssim una anàlisi lèxica del guió, ens adonaríem que vincle* és el terme més recurrent de tota la pel·lícula. La mateixa paraula es repeteix una i altra vegada al llarg de la cinta. Kore-eda sembla construir una història per explorar tots els angles visuals d’aquest concepte. Què és necessari perquè hi hagi un ‘vincle’? De vegades, cal recórrer al sentit primer de les paraules per explorar-ne  tots els marges. Així, paraules tan simples i alhora tan complexes com ‘família’ són conceptes que esdevenen referents universals compartits que han marcat estructuralment la manera de relacionar-nos, de viure i de conviure en totes les cultures. Kore-eda dissecciona aquí el sentit de la ‘família’, i proposa a través dels Shibata un debat sobre el paper dels vincles familiars en la societat actual, sobre com es pot aprendre i desaprendre a estimar i quin és el llindar de l’ètica per aconseguir una integritat.

En terminologia es diu, que un concepte no existeix fins que no hi ha un terme que el designi. Osamu es passa tota la pel·lícula demanant a Shota quan li dirà ‘papa’ (ja a Nobody knows 2004, els nens es presentaven com a víctimes del sistema; recordem la breu escena on apareixia Shota de petit, aparentment abandonat dins un cotxe). Què ha de sentir un nen per anomenar ‘pare’ a un adult amb qui no l’uneix un vincle de sang? Shoplifters ens dona la resposta. Amb una posada en escena descriptiva,  sovint crua però alhora serena i molt poètica (que ens podria recordar Still walking 2008), se’ns presenta una família que conviu sota un mateix sostre. En aquest petit espai observem com viuen, com es relacionen. Totes les accions, fins i tot les més sòrdides, semblen succeir-se plàcidament en una mena de drama amable. La duresa quotidiana es fusiona amb naturalitat amb sentiments molt profunds en un discurs cinematogràfic que resulta molt literari. I de sobte no saps com ni perquè però et quedes atrapat en aquell trànsit deliciós entre noodles, rialles, subsistència, humor, petits furts, grans converses, tallaungles, carícies, desordres, sopes, llibres, focs artificials i un desitjat sexe pels racons. I tot ho construeixen ells i tot sembla funcionar, malgrat la precarietat més absoluta i l’aparent manca de vincles de sang.

Com deia unes línies més amunt, el pes de les paraules és essencial i a Kore-eda aquest sentit dels mots s’equilibra de manera tendra i ordenada amb una gestualitat sensorial i visual que atrapa emocionalment (meravellosa la conversa que mantenen mare i filla abraçades mirant el foc mentre crema un jersei antic). El mapa conceptual de sentiments creix cap a un epíleg tan brillant com pertorbador produint un ressò emocional inesperat en l’espectador. I al final potser el que ens acaba de desbordar, com a col·lectivitat que cerca aquests lligams perfectes, és que la família Shibata aconsegueix construir un microunivers a mida, feliç i amb unes regles pròpies que moltes famílies amb vincles de sang cerquen durant tota una vida i no arriben a trobar mai.

* Vincle ‘Lligam, especialment la relació, unió, sovint subjecció, que hi ha entre dues o més persones.’

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *