Avui dimarts 18 de setembre de 2018 els membres de Muelle5 ens reunim a casa Marian Z per xalar de Trash Humpers (2009), l’obra fornicadora d’Harmony Korine. Donem fe que en el transcurs de la projecció passarem per molts estats: alegria, fàstic, gana, son, sorpresa, repulsió… En els lapsus emotius i vomitius d’aquest terrabastall d’emocions, anotar:

1-Del cine de Korine es diu:

Poesia puríssima de la diferència, tendresa del monstruós, disfuncionalitat sobreactuada, realitat sòrdida, revers del somni americà. Sempre s’escriu el mateix, suposem que cal per emmarcar per on van els trets d’un veritable outsider. Nosaltres ho vam notar i molt, ho vam patir i molt, en èxtasi vam contemplar l’objecte perdut (Trash Humpers ve a ser una “sort” de cinta VHS trobada a les escombraries).

2-L’oda de Muelle5 al puto Korine:

Exalta la diferència respecte als paràmetres consensuats del sofert bon gust. Recalca el que s’acostuma a amagar, la misèria, les conductes submergides. Lluita per evidenciar que la càmera no és el límit. Adora les no limitacions conductuals, l’alliberament de tot judici social inculcat. Vos, maleït Korine, és més necessari que molts imitadors del model copiar i enganxar, addictes als punts d’inflexió, calcadors del depression Sundance. Cada país, cada regió, cada ciutat, necessita un cabronàs com vostè que desemmascari que darrere els fems i la marginalitat hi ha porqueria de l’autèntica, sense filtres ni happy ends musicats. Els seus territoris, omesos per l’establishment, ens apallissen la nostra comoditat benestant. No sortirem a cardar amb fanals, de moment no ho tenim a l’agenda, però mitjançant aquests jocs demencials, vos es transmuta en una sort de CSI, obrint les nostres bosses d’escombraries per trobar proves de la nostra falta de llibertat.

3-Què és Trash Humpers?

Trash Humpers, bàsicament i perquè quedi ben clar, és una pel·lícula sobre la llibertat. Xupamenta de fulles, estimació d’arbusts, arrossegament de nines, defecacions d’aniversari, monòlegs infumables, tortitas amb fairy, balls flamencs sudistes, pomes amb fulles d’afaitar incorporades, spankings desmesurats, faltes de pedicura, taps dàncings intensos, petards tirats a sobre, rialles penetrants i, tot això i molt més, sobre un fons Union Jack recordant-nos en tot moment on som. Per tancar el seu disbarat transgressor Korine ens mostra la protagonista passejant un nadó real i cantant Sleep My Darling, és a dir, per molt que tanquem els ulls, el cinema i la diferència sempre tindran descendència. Homegeneïzats defallim per ser acceptats, per ser reconeguts, els Tras Humpers són els revers, la consumació del que detestem. Qui és més lliure?

Avui dimarts 18 de setembre de 2018 els membres de Muelle5 ens hem reunit a casa Marian Z per xalar de Trash Humpers (2009) l’obra fornicadora d’Harmony Korine, considerant que de la gran trash perpetrada per Korine en calia fer alguna cosa. Aquí queda l’acta de l’acte. Aixequem la sessió de penitència, sabent que mai oblidarem que follar i escombraria poden compartir un cant a la llibertat.