Contrazines feministes* és un club de lectura per recórrer en companyia les genealogies del pensament cinematogràfic feminista. Aquest text que us presentem és només la porta d’entrada al fanzine que hem editat aquest any.

A qui pertany la història? De qui és el seu relat? Al llarg de la història del cinema moltes dones creadores s’han rebel·lat contra el sistema patriarcal per reescriure el guió que els havia estat injustament imposat. Juntes han repensat el cànon formal, han obert formes tancades fins llavors i han plantejat les seves propostes cinematogràfiques sense necessitat d’encabir-se en les escletxes cedides, utilitzant el seu propi llenguatge i en els seus propis termes. Durant la primera sessió de Contrazines Feministes d’aquest any, vam posar en diàleg el llegat de Lis Rhodes i VALIE EXPORT, el seus manifestos i les seves projeccions creatives. 

Ens agrada pensar que es van conèixer i que potser juntes van conspirar contra les estructures establertes. Totes dues tenen un perfil creatiu similar i fins i tot els seus manifestos tenen molt punts coincidents. Són artistes totals que van arribar al cinema des d’altres disciplines, com la poesia visual, la literatura  i les arts performatives. Tant una com l’altra van capgirar el significat del terme creativitat apostant per tractar temes com la identitat, el sexe i el cos com a fils facilitadors per construir un nou llenguatge visual. 

El mes de juny de 1979, a la Hayward Gallery de Londres, va tenir lloc l’exposició Film as Film que aplegava els treballs d’un grup de cineastes amb la voluntat de posar en diàleg peces visuals i artístiques sobre la filmografia i la recerca de les avantguardes històriques. En un mateix espai compartien sala assaigs il·lustrats sobre cinema des de perspectives diverses: des del cinema futurista passant pel cinema abstracte alemany fins a l’avantguarda francesa dels anys 20. L’única dona cineasta convidada a l’exposició va ser Lis Rhodes. 

Rhodes, com a mostra de rebuig a la selecció del Comitè de l’Art’s Council, va decidir llançar una contraproposta a la programació imposada i va decidir convidar a la seva companya Felicity Sparrow perquè s’unís en la seva recerca formant així el seu propi grup de treball. Aviat altres cineastes com Annabel Nicolson i Jane Clarke es van adherir a la iniciativa i juntes van difondre l’assaig Whose History? (“La història de qui?”) on exposaven la seva intenció de reescriure la visió de l’exposició des d’una perspectiva feminista alhora que apostaven per traduir i recuperar aquells textos i documents d’altres cineastes que les havien precedit, com Alice Guy, Maya Deren i Germaine Dulac, els treballs de les quals també havien estat volgudament silenciats. 

Acompanyava l’exposició el catàleg Film as Film: formal experiment in film 1910-1975. En un petit apartat final, que portava per títol Woman and the Formal Film, aquest grup de dones cineastes i activistes van aconseguir publicar un manifest i un petit decàleg de propostes i de textos que van esdevenir claus per repensar el cànon formal i reescriure les seves propostes cinematogràfiques sense encabir-se en cap escletxa cedida tot utilitzant el seu propi llenguatge i els seus propis termes. 

 

 

 

Per la seva part, VALIE EXPORT desplega la seva trajectòria a Austria i també a Alemanya. Desenvolupa el seu procés a través d’instal·lacions visuals, el media art i el cinema experimentat. Aplega el concepte resultant de la seva investigació en l’obra In her own words on hi podem trobar declaracions que bé podria haver signat també Lis Rhodes. Per això, mentre treballàvem en el muntatge d’aquest fanzine ens ha agradat imaginar com es van conèixer i quin hauria estat el seu procés de creació si l’haguessin projectat conjuntament. 

Lis Rhodes coneix VALIE EXPORT

London, 1979. Un dia de juny. Lis Rhodes creua Russell Square i seu en un banc de la plaça. Sortia esgotada de la reunió. Necessitava aturar-se i repensar les properes accions si volia realment contraprogramar la selecció del Comitè de l’Art’s Council al capdavant de l’exposició Film as a Film a la Hayward Gallery. Era l’única dona a qui havien convidat. Ella era l’escletxa cedida. No ho podia suportar. El dia abans havia quedat amb la Felicity Sparrow que avui més tard es trobarien a The Poetry Society per mirar de tenir enllestida tan aviat com fos possible la seva pròpia proposta creativa. Feia dies que en parlàvem, l’Anne Carson era avui la poeta convidada i no podien faltar a la cita. Abans d’arribar-hi, Lis, revisita les seves notes. Vol arribar a la trobada amb les línies de treball ben escrites. No li agrada improvisar. Hi arriba abans d’hora. Hi ha cadires a banda i banda del faristol. Hi ha un parell de persones assegudes en seients alterns. La Felicity encara no ha arribat. No sap si seure, tampoc sap si saludar. Una de les noies l’observa, sembla que la vulgui saludar. Du un vestit verd i unes sandàlies lleugerament altes lligades al turmell. Mentre la mira, mou el braçalet sense adonar-se’n. Ella li torna el somriure però no s’hi acosta. Es queda al seu espai, com si no volgués ocupar-ne cap altre. Almenys, no de moment. La torna a mirar. La noia del vestit verd té un llibre a les mans i amb un llapis fa alguna anotació. Falten només 10 minuts perquè comenci el recital de la poeta convidada, però cada minut se li fa llarg i es neguiteja. Al final no s’han dit res. Sortosament, arriba la Felicity Sparrow i per sorpresa de la Lis, s’atura uns metres abans i saluda la noia del vestit verd. La mira després a ella com dient: ‘No us heu vist’? La Felicity les presenta; Lis, aquesta és la VALIE EXPORT, em va escriure fa unes setmanes perquè en llegir el manifest voldria unir-se també a la nostra Comissió. Després de la presentació de la Felicity, la Lis i la VALIE s’asseuen de costat i comencen a parlar mentre esperen que la poeta comenci el primer vers. Els minuts s’escurcen, parlen de propostes i quan per fi arrenca el primer vers els sobren els poemes.

En silenci, s’escriuen notes i se les passen:

Lis: Imatge per imatge crearem una lectura alternativa 

VALIE: El que volem que sigui visible

Lis: El que creus que saps

VALIE: El que imagines que veus

Lis: El que aprens a buscar

VALIE: El que et diuen que és visible

Lis: El present és el centre del focus

VALIE: La imatge es mou moment per moment

Lis: Traduir la teva presència en un gest

VALIE: La imatge és història, si et pogués tocar sabria com fer-ho

Lis: Cercar-nos a través de les imatges. 

VALIE: L’escala fosca del desig no té barana*

Lis: No triem les primeres imatges que capturen el nostre desig*. 

VALIE: M’ha agradat trobar-te un dia qualsevol d’aquest juny etern i solar. 

*Gràcies, Maria Mercè Marçal (1) i Sara Torres (2), us hem manllevat aquests versos preciosos per fer parlar la Lis i la VALIE de la seva creació a través d’aquest diàleg imaginari.

* Contrazines feministes

• úrsula
• huitzi
• núria giráldez
• sandra cuadrado
• Anna A.
• igo
• nerea
• albix vs
• anna brufau
• meri blanco
• marga almirall (2024, edició Donosti)
• ariadna cordal
• ariadna onofri
• belit lago
• nuria cancela
• diana mc