All posts filed under: Actualitat

Diaris íntims. Donostia 2025

El millor cinema el trobem a les nostres converses. La pel·lícula no s’acaba amb els crèdits, acabem el visionat quan ens trobem i en parlem. Aquell pla, una veu en off que ens transporta a un nou espai, una intro màgica, aquell gest que ens acompanya a imaginar altres maneres de representar-nos i de viure. Només tenim ganes de trobar-nos per compartir què ens ha semblat, com ens ha fet sentir, què ens ha fet recordar. Si no ens ha tocat seure juntes en aquell immens auditori del Kursaal, ens busquem abans que s’apaguin els llums i ens fem un senyal per trobar-nos a la porta. A través del cinema que hem pogut resseguir aquests dies al Festival de Donostia (SSIFF 73), hem arribat a un corpus que creix i impregna diferents dimensions: la creació, la reflexió i la recepció. Hem acceptat els dubtes i les contradiccions. Ens hem escrit i ens hem emocionat. Gràcies, J. i V. Ens hem buscat a la sortida. Ens hem trobat a la parada de l’autobús per arribar sota …

Grand Vide de Noémie Goudal | © Loop Barcelona, 2025, All rights reserved. Photos by Nereis Ferrer.

Una tarda al Loop 2025

Published by Xavier Montoriol

Quan arriba el fred, una cita doble ens convida a posar en dubte unes quantes certeses que ens guien pel camí de les imatges. A Barcelona comparteixen dates L’Alternativa, un festival de cinema d’autor, i el Loop, un esdeveniment dedicat al cinema d’artista, amb una estructura triangular que comprèn un festival, un simposi i una fira. No son compartiments estancs, però tret d’alguns elements comuns –una part del públic (i d’aquella manera), alguns cineastes (pocs), tres o quatre peces que podrien intercanviar-se sense cap daltabaix–, fan una mica l’efecte de mons paral·lels. Precisament per això, saltar de l’un a l’altre és un bon exercici quan es comença a sentir que tot és massa a lloc; sobretot si un es mou amb certa comoditat en una òrbita concreta, i en canvi a l’altra se sent un cos estrany. Desembarco a la fira del Loop sabent-me un espectador més aviat clàssic, però amb la convicció que cal mirar sempre més enllà de les sales per seguir pensant el que hi passa. Avui tampoc no anirem massa lluny: …

The Mastermind

Published by Xavier Montoriol

The Mastermind (2025) aterra a les nostres sales en un moment propici per als lladres de museus, amb el robatori del Louvre encara fresc a les portades. Sobre els individus que, a finals d’octubre, van entrar al museu amb una grua i una radial i van endur-se les joies de Napoleó, tot plegat en vuit minuts i a plena llum del dia, deia l’altre dia la fiscal de París que eren “criminals de poca volada.” Son paraules que també escaurien al protagonista de la nova pel·lícula de Kelly Reichardt, J.B. Mooney (Josh O’Connor), i els seus còmplices, que triguen exactament el mateix temps a sostreure quatre teles d’Arthur Dove d’un museu de Massachussetts. Podríem aparcar el ressentiment de la fiscal i deixar-ho en amateurs. La paraula ens acosta una mica més al misteri de J.B., aquest home callat i d’aire viu, fuster a l’atur que viu amb la dona i els dos fills, i que als ulls sempre hi té el brill de qui maquina alguna cosa. Aviat se’ns fa evident que l’interès econòmic no …

On Falling

Published by Sandra Cuadrado

Just un any després del seu pas pel Festival de Donostia 2024, aquest divendres arriba als cinemes On Falling, el primer llargmetratge de la directora portuguesa Laura Carreira (Concha de plata a la millor direcció). Després d’iniciar el seu viatge com a cineasta amb dos curts: l’últim dia de feina d’un antic miner (Red Hill, 2018) i el retrat de la precarietat laboral d’una treballadora temporal (The Shift, 2020), aquest cop amb més metratge i més recursos de la mà de la productora de Ken Loach, Sixteen films, la directora s’acosta també a l’entorn laboral per retratar molt hàbilment el perfil humà d’una noia que treballa en una plataforma de distribució que ben bé podria ser Amazon. “Què fas quan no ets a la feina? Poso la rentadora.” La protagonista es diu Aurora, és portuguesa i des de fa un temps treballa en un centre de logística als afores d’Edimburg. Aurora té el desig de connectar amb el seu entorn, amb els companys, amb les noves persones que ha conegut en aquesta nova vida, però les …

Vora el torrent, de Hong Sang-soo / Variacions Jeonim

Published by Nico Auger

La Jeonim seu sola a la vora d’un riuet urbà. Té un estoig minimalista d’aquarel·les i un bloc on pinta el paisatge. És un matí hivernal i la Jeonim es cobreix la boca amb el coll alt del seu jersei vermellós. Aquesta imatge obre el darrer film de Hong Sang-soo, Vora el torrent (2024), com una mena de mirall respecte a la seva forma de filmar. Cada detall compta: la necessitat d’estar prop de l’aigua, o d’allò que mai és concret, estàtic ni opac; l’exposició al clima, o al que és impredictible; i la diminuta paleta de colors, més que escaient per pintar. La Jeonim dona classes a una escola d’art per a noies. Té quaranta-pocs i un aire de frustració continguda. Malgrat ser la protagonista, ella roman exiliada als marges del film, com per decisió pròpia, sense participar en l’entramat. Les coses passen al seu voltant, travessant-la però sense implicar-la, tal com la llum travessa l’aigua del riu. Per una banda, el seu tiet actor, el Sieon, està de visita per substituir un professor …

Sirat

Published by Nico Auger

Sortides imprevistes em fan passar estones a trens, on rumio sobre l’últim film d’Oliver Laxe vist fa unes setmanes. Primer tren: recordo Sirat amb desconcert. Segon: mesuro la pel·lícula no tant pel visionat, com pel pòsit. Tercer tren: em desdic, sobreposant l’experiència del visionat a tot allò rumiat. Sirat demana molts trens per pensar, si un vol treure res en clar. De primeres, un punt de partida atractiu: pare, fill, gos i un grup de ravers en un road trip pel desert, amb aires de Mad Max i música techno de Kangding Ray. La missió que entrecreua el Luis (pare-Sergi López) i l’Esteban (fill-Bruno Núñez) amb els ravers és trobar la filla i germana dels primers, vista per darrer cop a una rave al Sàhara. Tot i estar advertits dels perills, tots dos decideixen seguir els ravers a través del desert, cap a una altra festa. Partint d’aquí, sembla que veiem dues pel·lícules en una sola, que si fa no fa coincideixen amb les dues meitats del metratge. Primera meitat: al llarg de la perillosa …

A la deriva

Published by Xavier Montoriol

A la deriva (2024), la nova pel·lícula de Jia Zhang-ke, és una triple crònica dels darrers vint anys. Filmada entre 2001, 2006 i 2022, funciona en primer lloc com a registre de les transformacions socioeconòmiques de la Xina al segle XXI. Al llarg de la seva filmografia, Jia s’ha mantingut entre la reduïda nòmina de cineastes capaços de captar l’esperit canviant dels temps, de seguir-ne la deriva sense embarrancar, i no és cap sorpresa que aquest sigui, de nou, l’eix gravitacional de la pel·lícula. Els tres moments històrics, a grans trets, són els següents: el boom econòmic de començaments de segle, que coincideix amb l’entrada de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç; la construcció faraònica de la Presa de les Tres Gorges, que ja apareixia a Naturalesa morta (2006); i la pandèmia de COVID-19. Aquests escenaris no són el teló de fons de cap història. Son més aviat el caldo de cultiu on van agafant forma dues figures que recorren el paisatge, interpretades per habituals de Jia: Zhao Tao i Li Zhubin. Ell desapareix …

Cineastes escriptores

Published by Sandra Cuadrado

Contrazines feministes* és un club de lectura per recórrer en companyia les genealogies del pensament cinematogràfic feminista. Aquest text que us presentem és només la porta d’entrada al fanzine que hem editat aquest any. A qui pertany la història? De qui és el seu relat? Al llarg de la història del cinema moltes dones creadores s’han rebel·lat contra el sistema patriarcal per reescriure el guió que els havia estat injustament imposat. Juntes han repensat el cànon formal, han obert formes tancades fins llavors i han plantejat les seves propostes cinematogràfiques sense necessitat d’encabir-se en les escletxes cedides, utilitzant el seu propi llenguatge i en els seus propis termes. Durant la primera sessió de Contrazines Feministes d’aquest any, vam posar en diàleg el llegat de Lis Rhodes i VALIE EXPORT, el seus manifestos i les seves projeccions creatives. Ens agrada pensar que es van conèixer i que potser juntes van conspirar contra les estructures establertes. Totes dues tenen un perfil creatiu similar i fins i tot els seus manifestos tenen molt punts coincidents. Són artistes totals …

Su Friedrich

Published by Sandra Cuadrado

Su Friedrich és una de les figures centrals del cine documental d’avantguarda estatunidenc. Des de finals dels anys 70 ha realitzat més de vint pel·lícules. Forma part del col·lectiu Heresies i és activista a The Lesbian Avenger. Aquest text és una traducció de la declaració original Statement of Purpose que va ser escrit, segons l’autora, en una data incerta* però ja fa un cert temps. Sempre començo a fer una pel·lícula quan ensopego amb alguna cosa que, quan hi penso, em fa molta por. Per exemple: la meva relació de trenta-set anys amb el meu pare… o el desig de tenir sexe amb la meva professora de cinquè (que és monja)… o la part de mi que és alemanya per tot allò de l’herència alemanya de la meva mare… o les ganes de proposar matrimoni a la meva amant. Treballo amb tot allò i amb qui conec perquè (espero) això m’obliga a ser més honesta. Ser concret per a una persona, un lloc, un esdeveniment és un gran repte; és temptador convertir-se en teories o …

Les millors del 2024

Published by Muelle5

Escollim les millors pel·lícules estrenades en sales, festivals i plataformes del país aquest 2024… la millor experiència cinematogràfica, el millor curt i una sèrie, també. /Sandra Cuadrado/ Bound in Heaven (Huo Xin) La Habitación de al Lado (Pedro Almodóvar) The Seed of the Sacred Fig (Mohammad Rasoulof) On Falling (Laura Carreiro) Los Destellos (Pilar Palomero) La millor experiència de l’any: conèixer la filmografia de Su Friedrich a la Filmoteca de Catalunya; el millor curt, Colorado (Sandra Gallego i Pilar Gomez), i la millor sèrie, Querer (Alauda Ruiz de Azúa, Festival de Donosti). /Xavier Montoriol/ Lázaro de noche (Nicolás Pereda) La habitación de al lado (Pedro Almodóvar) Abiding nowhere (Tsai Ming-liang) In water (Hong Sang-soo) Los capítulos perdidos (Lorena Alvarado) A destacar: la retrospectiva dedicada a Kōzaburō Yoshimura al Cinema Ritrovato; Saab, un curtmetratge de Liisbeth Kala; i la darrera temporada de Curb your enthusiasm (Larry David).