All posts filed under: Featured

On Falling

Just un any després del seu pas pel Festival de Donostia 2024, aquest divendres arriba als cinemes On Falling, el primer llargmetratge de la directora portuguesa Laura Carreira (Concha de plata a la millor direcció). Després d’iniciar el seu viatge com a cineasta amb dos curts: l’últim dia de feina d’un antic miner (Red Hill, 2018) i el retrat de la precarietat laboral d’una treballadora temporal (The Shift, 2020), aquest cop amb més metratge i més recursos de la mà de la productora de Ken Loach, Sixteen films, la directora s’acosta també a l’entorn laboral per retratar molt hàbilment el perfil humà d’una noia que treballa en una plataforma de distribució que ben bé podria ser Amazon. “Què fas quan no ets a la feina? Poso la rentadora.” La protagonista es diu Aurora, és portuguesa i des de fa un temps treballa en un centre de logística als afores d’Edimburg. Aurora té el desig de connectar amb el seu entorn, amb els companys, amb les noves persones que ha conegut en aquesta nova vida, però les …

Su Friedrich

Su Friedrich és una de les figures centrals del cine documental d’avantguarda estatunidenc. Des de finals dels anys 70 ha realitzat més de vint pel·lícules. Forma part del col·lectiu Heresies i és activista a The Lesbian Avenger. Aquest text és una traducció de la declaració original Statement of Purpose que va ser escrit, segons l’autora, en una data incerta* però ja fa un cert temps. Sempre començo a fer una pel·lícula quan ensopego amb alguna cosa que, quan hi penso, em fa molta por. Per exemple: la meva relació de trenta-set anys amb el meu pare… o el desig de tenir sexe amb la meva professora de cinquè (que és monja)… o la part de mi que és alemanya per tot allò de l’herència alemanya de la meva mare… o les ganes de proposar matrimoni a la meva amant. Treballo amb tot allò i amb qui conec perquè (espero) això m’obliga a ser més honesta. Ser concret per a una persona, un lloc, un esdeveniment és un gran repte; és temptador convertir-se en teories o …

La habitación de al lado

Durant el recent Festival de Donostia he de reconèixer que comptava els dies perquè arribés el moment de veure La habitación de al lado (Pedro Almodóvar, 2024). Quan per fi va arribar el dia, vaig anar al Kursaal seguint aquella mena de ritual de les grans ocasions. Un cop triat el vestit, vaig arribar a l’auditori amb el temps suficient per gaudir del silenci previ a la projecció. La tria del vestit vermell va venir una mica condicionat pels meravellosos outfits que en algun fotograma havia vist que lluïa Julianne Moore fent d’Ingrid. Aquest sentit del color que és sempre tan present en la filmografia de Pedro Almodóvar. Com una mena de justícia poètica autoimposada no volia desentonar des de les butaques. Cada element de la pel·lícula està tan acuradament triat que sincerament no volia que la nota discordant vingués per part meva. Estava neguitosa i amb moltes ganes de veure la pel·lícula. L’emoció mentre els assistents buscaven el seus seients i esperaven en silenci la primera escena envaïa cada racó del Kursaal. La felicitat …