Per al quart llargmetratge, Bas Devos aplega els ingredients habituals del seu cinema, en suavitza algun, n’afegeix d’altres, i assaja diferents mètodes de cocció. Tornem a la Brussel·les dels marges, cada vegada més escorada cap als suburbis on es barregen la naturalesa salvatge i els grans edificis a mig construir, a les nits mal il·luminades de Vilvoorde, a mig camí entre alienadores i reconfortants, als personatges a la deriva en trajectòries atzaroses que s’acaben entrecreuant. Stefan treballa en una obra. Vesteix religiosament pantalons curts, faci el temps que faci, i s’esforça a buidar la nevera abans de tornar a Romania a passar les vacances. De les quatre hortalisses que encara té a casa en fa sopes que reparteix entre amics i familiars. Pel cap li balla una idea: potser serà fora més temps del previst. Vilvoorde, allà on temps enrere arribaven els primers trens del continent, no acaba d’agafar el pes gravitatori d’una casa, i sembla més aviat un indret d’on marxar. Una pluja sobtada provoca el primer encontre entre Stefan i ShuXiu. No és …