desembre de 2025

Les millors de 2025

Published by Muelle5

Escollim les millors pel·lícules estrenades en sales, plataformes i festivals del país aquest 2025; i hi afegim una experiència que ens hagi marcat l’any, al marge de l’actualitat. Nico Auger és col·laborador de Muelle5: Misericordia (Alain Guiraudie) La grazia (Paolo Sorrentino) Tardes de soledad (Albert Serra) Un simple accident (Jafar Panahi) Historias del buen valle (José Luis Guerín) Los domingos (Alauda Ruiz de Azúa) Una película de miedo (Sergio Oksman) Father mother sister brother (Jim Jarmusch) Tres amigues (Emmanuel Mouret) A la deriva (Jia Zhang-ke) Una experiència cinematogràfica a destacar: la retrospectiva de George Cukor a la Filmoteca de Catalunya, en especial les dues comèdies protagonitzades per Cary Grant i Katharine Hepburn Holiday i The Philadelphia Story; el curtmetratge Neighbours (Norman McLaren) i el llargmetratge Nightshift (Robina Rose), vistos a l’Xcèntric; el descobriment de Paul Newman com a director, especialment The Effect of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds i Sometimes a Great Notion, en un cicle vist a la Filmoteca de Catalunya; i la lectura de Cine y literatura de Pere Gimferrer (Seix Barral). Nuria Cancela és investigadora …

Grand Vide de Noémie Goudal | © Loop Barcelona, 2025, All rights reserved. Photos by Nereis Ferrer.

Una tarda al Loop 2025

Published by Xavier Montoriol

Quan arriba el fred, una cita doble ens convida a posar en dubte unes quantes certeses que ens guien pel camí de les imatges. A Barcelona comparteixen dates L’Alternativa, un festival de cinema d’autor, i el Loop, un esdeveniment dedicat al cinema d’artista, amb una estructura triangular que comprèn un festival, un simposi i una fira. No son compartiments estancs, però tret d’alguns elements comuns –una part del públic (i d’aquella manera), alguns cineastes (pocs), tres o quatre peces que podrien intercanviar-se sense cap daltabaix–, fan una mica l’efecte de mons paral·lels. Precisament per això, saltar de l’un a l’altre és un bon exercici quan es comença a sentir que tot és massa a lloc; sobretot si un es mou amb certa comoditat en una òrbita concreta, i en canvi a l’altra se sent un cos estrany. Desembarco a la fira del Loop sabent-me un espectador més aviat clàssic, però amb la convicció que cal mirar sempre més enllà de les sales per seguir pensant el que hi passa. Avui tampoc no anirem massa lluny: …